Més que un partit de futbol, al RCDE Estadium s’ha viscut un concert, un autèntic aquelarre nacionalista espanyol, amb el següent repertori: “lo lo lo lo”, “Que viva España” i una melodia popular russa, “Kalinka”, una cançó escrita el 1860 pel compositor i folklorista Ivan Lariónov i que formava part d’un espectacle teatral que havia composat. La tornada de la cançó es refereix a l’aliguer, un innocent matoll o gerd i els cors de l’exèrcit rus l’han popularitzada per tot el món.
Mentre que els locutors insistien en martellejar sobre el retorn d’Espanya a Catalunya, un speaker no ha parat d’esperonar el públic a repetir consignes, la més insistent de les quals era la famosa “Cataluña es España”, la que demana la propietat d’un territori sense consultar-ho als que hi viuen. Han estat 35.444 els embriagats assistents, com també s’ha esbombat per megafonia i així, per molts moments, el que passava al camp era el menys important.
I el que ha passat és una justeta victòria de la selecció espanyola, per 2-1, davant d’una Albània que ha presentat batalla. El primer gol, d’oportunisme de Ferran Torres, ja molt avall, en el minut 75 s’ha vist anivellat, amb sort per a l’equip visitant, en anar-li un refús a la cara del davanter Uzuni i colar-se a la porteria del debutant David Raya. El gol de la victòria, de Dani Olmo, és un esplèndid xutàs amb tota la intenció a l’escaire, en el minut 89, un gol, però, que amb VAR, no hauria pujat al marcador per la situació irregular de Jordi Alba en rebre en profunditat, una imatge que solament s’ha mostrat una vegada i s’ha evitat en les posteriors repeticions.