Xabi López-Arostegui (Getxo, 1997) és una de les últimes joies de l’insaciable planter del Joventut de Badalona. Només porta dues temporades al primer equip i ja ha viscut el drama i l’èxit. El curs passat va patir els mals resultats esportius que van empènyer la Penya a vorejar el descens i la greu situació econòmica que va portar el club a barallar-se amb la desaparició. En canvi, aquesta temporada ha gaudit- i ha estat un dels artífexs- amb la classificació dels verd-i-negres per la Copa del Rei i pel playoff de la Lliga ACB. Aquest s’inicia avui al Palau Blaugrana (21.30 h) amb un derbi a la pista del Barça d’Svetislav Pesic.

A priori, el Barça és el favorit en aquesta eliminatòria. Però el 28 d’abril el vau guanyar a l’Olímpic en lliga regular i a la primera volta vau forçar la pròrroga al Palau Blaugrana.

Jugar davant el Barça sempre dona una motivació extra a l’equip i a l’afició. Entrar al playoff era allò prioritari en l’últim tram de la temporada i el que ens feia il·lusió. Ara toca gaudir competint. En els dos partits que hem jugat contra el Barça hem arribat amb opcions de triomf al final i aquest també ha de ser el nostre objectiu avui: arribar a l’últim quart i que ells estiguin contra les cordes.

Què us va permetre guanyar-los fa unes setmanes?

L’alt ritme que vam posar. Vam ser molt intensos i físics en defensa perquè el Barça també ho és i, sinó ho fas, t’escombra de la pista. I en atac vam moure molt bé la pilota, amb molt dinamisme i sent partícip tothom. A més, vam tenir la sort d’estar encertats. És important que, a banda del Nico -Laprovittola- i el Marco -Todorovic-, els altres aportem en atac.

Quines virtuts del Barça de Pesic us poden fer més mal?

És un equip molt gran i molt físic. Has de controlar el rebot perquè sinó et penalitzen. Han estat l’equip amb millor percentatge en llançaments de tres punts a la lliga regular. I no ens podem permetre tenir pèrdues perquè si els deixem córrer ens faran mal.

Com s’ha viscut des del vestidor aquesta temporada de renaixement de la Penya després de l’agonia per salvar-se de la temporada anterior?

No ens esperàvem arribar tant lluny, però sempre tens la il·lusió d’aconseguir-ho perquè una nova temporada et permet començar de zero i que tot sigui possible. Hem fet un gran treball i ens ha ajudat molt mantenir el bloc del curs passat. Aquesta temporada ha retornat la il·lusió al Joventut. La Copa va ser un premi i la classificació pel playoff ha estat la conseqüència de la regularitat que hem tingut. Esperem que això formi part d’un procés de creixement i no es quedi només en una bona temporada.

Heu aconseguit tornar a omplir l’Olímpic després de molts anys de grisor i de buidor.

Sí, com més gent hi ha donant-te suport més acompanyat et sents com a jugador. Hi ha partits que necessites una empenta de l’afició perquè com equip estàs bloquejat. Si demà no ho aconseguim al Palau Blaugrana, diumenge tenim una oportunitat molt maca per guanyar un partit i portar l’eliminatòria al límit. Necessitarem que l’Olímpic sigui una olla a pressió.

El Palau Blaugrana també s’acostuma a convertir en una olla a pressió en un partit important com el d’avui. Als jugadors visitants us afecta molt a l’hora de portar a terme el vostre joc?

Malgrat no sigui gaire gran, al Palau sempre hi ha un bon ambient gràcies a que les penyes d’animació no paren d’animar al seu equip. I tant el Barça com la seva afició tindran en compte la derrota de fa unes setmanes a la nostra pista.

En l’últim tram de temporada heu assolit triomfs de mèrit com el comentat, però també heu patit derrotes inesperades que us han complicat la classificació pel playoff.

Ens l’hem complicat, sí. Fins l’última jornada no hem aconseguit l’objectiu.

Després d’haver arribat a anar en quarta posició.

Sí, vam guanyar a alguns dels primers classificats i vam perdre contra alguns que anaven per darrere, però la dinàmica que portàvem des de l’inici de temporada feia pensar que acabaríem entrant al playoff, com així ha estat. Som un equip jove i ens ha costat una mica saber gestionar certes situacions en moments determinats dels partits.

Què aporta com a company d’equip un jugador com Nico Laprovittola?

El MVP com a millor jugador de la temporada ha estat molt merescut. Com a equip juguem una mica a allò que ell es capaç de generar-nos. És el Nico qui té la pilota i qui amb la seva habilitat inicia les jugades. Té un talent que provoca que els entrenadors i els companys li donem llibertat i confiança. Gràcies als espais que genera els altres jugadors podem llançar a cistella amb més comoditat.