La candidatura Pirineus-Barcelona pels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030 es presentarà oficialment davant el Comitè Olímpic Internacional aquesta propera tardor. El Govern i les principals entitats esportives del país fa molts mesos que treballen perquè Catalunya, de la mà amb d’altres territoris alpins propers, pugui albergar unes olimpíades que trencaran -o això pretén el COI- amb la concepció tradicional d’especulació i inversió en infraestrucutres que caracteritzen aquests tipus d’esdeveniments. “Gastarem zero euros” d’un pressupost operatiu valorat en 1.300 milions, insisteixen des de la Secretaria General de l’Esport. De la xifra total, 900 milions els posarà el COI, mentre que els 400 restants sortiran de la venda d’entrades, de merxandatge, d’espais de publicitat i dels patrocinis.
Catalunya és un país calorós. El territori disposa de diverses pistes d’esquí preparades per funcionar durant bona part de l’any, amb innivació inclosa -neu artificial-, però no compta encara amb espais, ni públics ni privats, perquè els atletes d’esports d’hivern practiquin segons quina modalitat. Catalunya no posseeix instal·lacions essencials per organitzar la totalitat dels Jocs -per això busca complicitats amb l’Aragó, Andorra o la Catalunya Nord- i ja estudia com s’ho faran els seus atletes per entrenar les disciplines de bobsleigh o skeleton, actualment sense possibilitat d’exercitar en territori català.
El Comitè Olímpic Internacional, que no permetrà inversions governamentals en la construcció de cap infraestructura relacionada amb l’organització dels Jocs per evitar situacions com les del Brasil -amb instal·lacions en desús-, ha fet reaccionar el Govern de la Generalitat, que ja ha posat en funcionament un pla per adaptar un gran recinte esportiu de titularitat pública a les necessitats no només de la futura candidatura, sinó a la voluntat explícita de formar i fer créixer els millors atletes d’esports d’hivern del país per al futur. Tant és així que el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat ha dissenyat un pla estratègic per adaptar les seves instal·lacions i posicionar-se com un element d’utilitat per al potenciament dels esports de gel i neu.
Aquest pla estratègic, aprovat pel Consell d’Administració del CAR, contempla la conversió de recintes i espais existents per admetre entrenaments de disciplines especialitzades com els mateixos skeleton, el bobsleigh o el luge, però també per la pràctica de l’snowboard o dels salts a l’aire lliure, esports difícilment realitzables lluny dels Pirineus. El CAR no construirà un tub d’skeleton -no hi cabria i no seria amortitzable-, però sí que té capacitat per instal·lar en una zona actualment ocupada per gespa la recta d’arrencada, els 50 metres més importants d’aquest esport de trineu representat a Catalunya per Ander Mirambell, col·laborador i assessor del projecte. “En cinc anys tindrem instal·lacions més competitives”, assegura l’esportista olímpic de 36 anys.
El projecte, que inclou la construcció d’una pista de gel per al patinatge de velocitat, el patinatge artístic, el curling i l’hoquei gel en una localització encara en estudi -un pavelló en desús o l’actual hangar de tenis-, tindrà un cost d’entre 2,5 i 3 milions d’euros i començarà a caminar durant el 2020, tot i que ni el CAR ni el Govern volen establir terminis. Malgrat el vincle amb la candidatura Pirineus-Barcelona 2030 és evident, la Generalitat assegura que aquesta adaptació del Centre d’Alt Rendiment serà permanent i “completament independent” de l’organització o no dels Jocs Olímpics.