Dimarts passat, La República Esportiva va publicar la primera part d’una entrevista a Xavier Vinyals, president de la Plataforma ProSeleccions Esportives de Catalunya. En aquesta segona tongada, l’empresari barceloní i excònsul de Letònia analitza la relació entre el Barça i les institucions polítiques espanyoles.
En aquest enllaç ho trobareu l’entrevista publicada el dia 5 de febrer
És ficció, perquè no ha passat. Però si el Girona-Barça s’hagués jugat a Miami sota les consignes de Tebas, amb la prohibició d’estelades i repartiment de banderes espanyoles, què hagués fet la Plataforma?
Estic a favor de la llibertat d’expressió en el sentit ample. I si la gent vol expressar-se duent la bandera espanyola tenen dret a fer-ho. L’altra cosa és si s’organitza. Si es fa una cosa organitzada hi ha d’haver una reivindicació al darrere. I també tindríem dret a repartir banderes catalanes. Crec que el sentit molt majoritari de les aficions del Girona i el Barça és estar al costat de Catalunya, però si hi ha afeccionats que se senten espanyols i volen reivindicar-se com a tals, mai a la vida em passaria pel cap coartar la llibertat d’expressió d’aquesta gent. No sé si recordeu que l’1 d’octubre hi va haver gent que votava amb banderes espanyoles. I la gent els va aplaudir. Que cadascú s’expressi com vulgui. Un cop dit això, Tebas és un fatxa. No es pot dir de cap altra manera. Ha dit públicament que votarà VOX. Un home que a la seva joventut era de Fuerza Nueva i ara torna dient que votarà VOX per mi és un feixista. Que ell pensi com evitar reivindicacions catalanes regalant banderes espanyoles no és nou, té aquesta mentalitat. La mentalitat del repressor.
Es van arribar a plantejar fer alguna acció?
Ens semblava interessant que es jugués un partit entre dos equips catalans a l’estranger. Més enllà de les opinions dels afeccionats que volien anar al camp. Ens hagués semblat atractiu. Com també hagués estat interessant una final de Copa entre el Barça i el Girona. Tenia la seva gràcia. Recordeu que la primera entitat que va proposar que el Barça dugués la senyera com a segona equipació va ser la Plataforma. Li vaig explicar a Sandro Rosell i de seguida va pensar que seria bo fer-ho. La prova és que va ser rècord de vendes.
Què li sembla que s’hagi perdut com a tercera equipació, tal i com es va dir?
Entenc que hi ha àrees de màrqueting que pensen poc amb simboligia política i molt en engreixar les vendes. Si hagués estat el cap de màrqueting hagués pensat en la sensibilitat dels socis, perquè és una qüestió sentimental. A més, van aconseguir vendre’n moltes. Estava molt ben dissenyada, era un bon moment històric. Va ser una bona decisió i van dir que la deixarien per sempre com a tercera. Però ara creuen que la rosa vendrà més. S’ha sofisticat molt. Però crec que la raó de ser del Barça és molt més ampla que el futbol. El ‘Més que un Club’ és un tema sentimental. I al final els color són sentiments. Així com amb l’estelada et diria que una part de la massa social no se sentiria indentificada, amb la bandera catalana qui es pot sentir incòmode, si és la seva arrel històrica?
Tornant al tema de la simbologia de la llei de l’esport espanyola. Un cas com el del Wanda Metropolitano, amb la retirada de roba groga, es pot repetir al Benito Villamarín el 25 de maig. Com se soluciona?
Dependrà de què vulguin fer. Les interpretacions que fan sobre les normes en matèria de simboligia són lamentables, penoses, humiliants per nosaltres. Ofensives. No ens deixen anar amb el color groc! Hi va haver gent a qui li van fer treure la samarreta perquè era groga. I ara faran una norma que encara els permetrà fer una interpretació més restrictiva d’això? Lamentable. Pitjor encara. És coartar la llibertat d’expressió sense que hi hagi res que inciti a l’odi.
La Plataforma va demanar explicacions per aquell cas?
Sí, ens vam coordinar amb l’entitat de juristes Drets. Vam presentar denúncia. És més, la Plataforma, coordinada amb Drets, en la final de Madrid en la qual volien prohibir les estelades, vam aconseguir que un tribunal en permetés l’exhibició.
I la resposta ha convençut?
Quina resposta et vols esperar? Que cadascú s’expressi com vulgui. Vull la llibertat d’expressió també pels què s’expressen diferent del què opino jo.
– Apareix i s’asseu a la taula el vicepresident de la Plataforma ProSeleccions Catalanes i president de l’entitat Drets, Sergi Blázquez.
El Govern espanyol podria demanar a la UEFA que prohibís símbols en la final de la Champions League del proper 1 de juny al Wanda Metropolitano?
Blázquez: La UEFA és qui determina en els seus estatuts el tipus de banderes que poden entrar als estadis. L’altra cosa és la seguretat de fora del camp, que la durà la policia espanyola.
Tal com va passar amb la Copa Libertadores amb la requisa de material groc a l’afecció de Boca Juniors.
Blázquez: Entenc que és una tema de seguretat i d’ordre públic. Dins el camp, la seguretat és de la federació i del servei de seguretat del camp. I qui dona instruccions és la federació. Com en el cas de la final de la Lliga de Campions del 2015 a Berlín, que va ser una delegada ucraïnesa que va denunciar les estelades. Amb la llei de la violència als estadis fan el què volen. Et poden multar amb 6.000 euros i posar-te una sanció de dos o tres anys sense entrar en un recinte esportiu. I sense proves, només amb la paraula de la policia.
Vinyals: Se’m fa difícil que la UEFA demani retirar símbols grocs. Que la policia espanyola ho demani, ja ho ha fet. No sorprendria.
Ara arriba el judici dels presos polítics. Quines accions prepara la Plataforma ProSeleccions, més enllà del món de l’esport?
La Plataforma sempre està coordinada amb altres entitats i associacions per la defensa dels drets civils i socials dels catalans. Per tant, som una entitat que sumarà. Segur que hi serem i no sé si des del món específic de l’esport prepararem alguna reivindicació. De fet, som una entitat de referència pel què fa el moviment nacional en el món de l’esport. Recordareu que en les eleccions al Barça vam signar amb els quatre candidats un document que es deia Compromís de País. També vam fer passar la cadena humana pel Camp Nou i vam ajudar amb el Concert de la Llibertat.
Aquell concert que va significar un abans i un després, segons li van dir a Rosell.
“Un antes y un después, tendrá consecuencias. Te vas a acordar de esto”. Li van dir tal qual.
Ara Rosell és a la presó.
Sí, Sandro Rosell no és un pres normal. Primer, per la situació excepcional d’haver passat gairebé dos anys tancat a la presó sense haver tingut un judici. Té un rècord històric. I en segon lloc, a ningú se li escapa que més enllà de les acusacions hi ha un context Barcelona, un moviment polític català que crec que de manera clara ha afectat el cas de Sandro Rosell.
És un pres polític?
Jo crec que no és un pres polític com els altres, perquè no ha organitzat un referèndum, però tampoc crec que sigui un pres comú. I que fos president del Barça i hagués facilitat algunes coses ajuda. Li tenen jurada. Jo crec que hi ha una estratègia represiva de l’Estat que és molt fotuda a nivell personal. Hi ha gent que ho està passant molt malament. Però en termes històrics és una estratègia de derrota.