Quique Setién ha sacsejat la pissarra i ha decidit posar Suárez i Griezmann al davant, el que vol dir deixar lliure Messi i que faci el que vulgui. Amb Riqui Puig sacrificat, malgrat que sembli un sacrilegi el que ara direm, Messi, a més de fer de Messi, ha fet de Riqui Puig. Griezmann, doncs, no ha hagut “d’apartar-se” a la banda per deixar lloc a Messi en un atac de tres i, ves per on, arriba el gol en el minut 3, quan Griezmann, fent de davanter centre, està a punt de rematar d’esperó una pilota rasa d’Alba però li pren el gol el defensor local, Pau Torres, que és qui acaba introduint-la a la porteria. En la jugada, abans hi han intervingut set altres jugadors. És un gol col·lectiu, que feia temps que no veiem, i un dels que hi intervé és Sergi Roberto, ubicat al mig i no de lateral, on s’hi troba més còmode, i també ajuda a alliberar Messi.
Extraordinària primera part que s’anima en el minut 13 amb el gol local d’Alcasser, que recull una pilota llarga, cedeix a Carzorla, que xuta, i el rebuig de Ter Stegen l’envia a la xarxa Gerard Moreno. El VAR es mira molt ràpidament la posició d’Alcàsser quan arrenca, no tira la línia, ni ho mostra en pantalla.
I després d’una bona falta llençada per Messi, en el 18, de seguida arriba el segon gol blaugrana en el 19: Suárez xuta a col·locar, amb l’interior, una bola deixada per Messi, que s’havia endut la defensa. Sembla un altre Barça: alegre, creatiu, fent servir les bandes, però també pel centre, però també en passades llargues, ras i curt, obrint molt el repertori.
Nota: Finalment han ensenyat les línies del gol del Vila-Reial i es veu que no tenien cap imatge prou clara. Les línies hi són però se les poden haver inventat. La imatge que ens han ofert no ha resolt pràcticament res i s’ha de fer un acte de fe.
La pilota va amunt i avall: Bacca, que ha entrat per Alcasser, lesionat en el 35, toca la primera pilota, una cavalcada que acaba en un xut, que Ter Stegen desvia. Immediatament Arturo Vidal fa una altra cavalcada que té el mateix desenllaç: xut que desvia Asenjo. Els atacs s’imposen a les defenses i quan, amb l’ajut de la pausa d’hidratació, es baixen les revolucions i torna el futbol-control blaugrana, la primera part acaba amb un molt bon gol de Griezmann que conclou amb una precisa vaselina per sobre del porter local una deixada. Messi sembla que va a fer la seva jugada de buscar el moment de xutar, però trepitja el cuir i deixa la pilota enrere emportant-se tots els defenses per a què el francès fa la picadeta per sobre d’Asenjo.
La segona part és plena de canvis als dos equips. Els del Vila-real són per buscar més control, però és justament el Barça qui entén que ara el que toca és recuperar les possessions llargues. Sorprenentment, o sàviament, la segona tanda de canvis dels groguets és per protegir i donar descans homes importants, com Cazorla.
Al Barça els canvis són, en el minut 59, Rakitic i Riqui Puig per Semedo i Suárez. El primer porta al gran comodí (Roberto) a fer de lateral i el segon és per donar descans a Suárez. El que dèiem: Riqui Puig tornarà a fer de Riqui Puig i Messi passa a ser el segon davanter. I de mica en mica es referma el domini blaugrana, que mai no ha perillat i mai no s’ha vist l’opció que els valencians reduïssin distàncies, ans al contrari: al 66, hi ha dos xuts molt seguits, Vidal primer i Alba de seguida, ambdues ocasions aturades per Asenjo, i, dos minuts més tard arruba una altra jugada trenada pel mig, que no acaba de sortir i Vidal reobre el joc perquè Sergi Roberto acabi centrant per la dreta i Messi remati suaument. Tothom celebra el gol i el VAR s’empesca que en el moment en què Arturo Vidal desfà la jugada i decideix tirar enrere per refer-la, estava en fora de joc. I ja ho tornem a ser: “És interpretatiu”
I ara què és “interpretatiu? Doncs si la recuperació de Vidal “forma part de la jugada que s’estronca o de la jugada que acaba en gol”. El VAR anul·la el gol i Piqué, manifestament se’n fot fent com si teclegés en una oficina. Al final del partit, quan li ho pregunten, ho nega amb una rialla d’orella a orella.
A Setién li van dir: no deixis Griezmann fora!, i l’ha posat. També li van dir: fes més canvis!, i els ha fet tots cinc: primer entren Ansu Fati i Braithwaite, per Busquets i Griezmann, i més tard treu Piqué i entra Araújo. Són canvis de descans i de fer participar tothom. I Ansu Fati, efectivament, hi participa: en el minut 86, recull una altra pilota llarga, fa la diagonal com si fos Messi i, quan tothom s’espera el xut al segon pal, el fa al primer pal agafant Asenjo totalment a contrapeu.
El Barça d’aquest diumenge és molt millor i ofereix molt més joc que el gasiu Reial Madrid que va guanyant per 1-0 de penal. També ho ha propiciat el rival, el Vila-real, que és un grandiós equip i ha jugat en positiu. Un cop més, queda clar que al Barça li costa més jugar contra equips més físics i que es tanquen.
En aquest diumenge hem tingut l’Espanyol primer i el Barça després i semblava que juguessin un altre esport, un altre joc ben diferent i els que hem seguit els dos partits hem passat d’avorrir-nos supinament a reconciliar-nos amb el futbol. Dimecres els blanc-i-blaus venen al Camp Nou. Imaginem que l’Espanyol farà servir la tàctica de tancar-se, perquè, si per a ells prou trist pot ser perdre la categoria a casa del seu rival ciutadà, més pot ser-ho encara si el descens va acompanyat d’marcador molt ampli en contra.