Setmanari digtal i esportiu

Dilluns, 16 desembre 2024

[VÍDEOS] El Barça perd a la pròrroga (91-86) el que tenia guanyat a Madrid des del principi

Domini de trenta minuts, feblesa en el darrer quart i daltabaix al temps afegit

|

- Publicitat -

Com canvia la crònica! Faltant pocs minuts, un servidor ja havia començat a escriure “Victòria sòlida i coral…” i ha calgut canviar com un mitjó el titular d’aquest matx de l’Eurocopa. I és que els guarismes dels tres primers quarts (16-20, 16-19 i 18-20) no només indiquen que el Barça ha anat trenta minuts al davant sinó que ha imposat el seu guió de partit deixant els blancs amb una anotació prou baixa. Era un sòlid joc d’equip contra individualitats madridistes que ben segur que satisfeia en Jasikevicius.

I aleshores, què? Doncs que el quart període s’acaba amb un 23-14 que tira per terra tota la feina tan ben feta. I sobre la base de què? A les individualitats blanques, especialment l’incombustible Sergi Llull (com em fot que a Catalunya Ràdio l’anomenin “Sergio”!) que llença dues “mandarines” de les seves, consecutives, i acaba no només esborrant l’avantatge blaugrana sinó que encén el pavelló, que havia estat mitja hora silenciós.

Publicitat

Així, el primer avantatge dels madridistes és un 69-67, a tres minuts del final, temps que s’allargassa amb temps morts, diversos “instant replays” i que conclou amb 73-73 i pròrroga. I la pròrroga no té massa història: Intercanvi de cistelles que es trenca amb el 79-75, el 81-76, i ara amb Musa fent de Llull, o sigui encistellant inversemblantment. Quan els blancs són nou punts amunt (87-78) i ja no hi ha res a fer, aleshores hi ha una altra cosa a intentar salvar, el “bàsquet-average”, que al Palau s’havia guanyat per dos punts, però el darrer parcial (4-8) per al Barça ni això aconsegueix de salvar.

Rarament Tavares s’endú cap tap


Tothom hi ha col·laborat. Llàstima del mal final

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes