Ens hi haurem d’anar acostumant a l’híper precisió tecnològica que, per ser definitivament equànime, ha d’arribar a la perfecció i així evitar qualsevol interpretació o discussió.
Sembla que s’està arribant a un molt alt grau d’exactitud, en les imatges fixes, en mostrar el mateix en diversos angles, en pantalla partida, en les línies traçades… i tot això, sobretot, en la rapidesa de trobar-les i de mostrar-les a tothom: àrbitres, públic present als estadis i espectadors des de casa.
El VAR és una revolució, és un altre món. Imagino que aviat algú agafarà partits històrics, com la final de la copa d’Europa del 60-61 a Berna (Bemfica 3 – Barça 2), la final del mundial d’Anglaterra 66 (Anglaterra 4 – Alemanya 2) o el partit de “La mà de Déu” de Maradona (Final del Mundial del 86) i hi aplicarà la tecnologia actual per arribar a la conclusió que la majoria de resultats del futbol no eren correctes.
Era ajudar-se amb l’espatlla el que ha fet Messi en el seu primer gol anul·lat? Les imatges no enganyen: Messi toca la pilota amb l’espatlla. Ara, d’aquí que això invalidi un precís xut creuat entre un bosc de cames, si més no sap greu.
Ni Arturo Vidal, que fa la passada definitiva, ni Piqué, que acaba marcant, no estan en fora de joc. Les imatges, però, no enganyen: hi ha un tercer jugador atacant que sí que ho està, però se’n desentén del tot de la jugada. El vídeo no et permet fer la vista grossa i no dóna marge a interpretació.
Per la resta, partit sense gols, ben jugat i de desgast, a la primera part, que el Barça no encerta a tancar al descans amb avantatge, i gol de l’Atlético al cap de trenta segons de la represa.
Reacció del Barça amb l’empat de Messi, sense que el rellotge hagués corregut massa i després tot el que hem comentat: tres gols més del Barça, però solament un, de Griezmann, puja al marcador i se segueix amb un 2-1 ajustat.
L’empat a dos arriba de penal sense discussió (Morata enganya Neto) i el tercer dels matalassers el fa Correa en una recuperació, ràpida cavalcada i vaselina que Sergi Roberto treu de dins massa tard.
Com dirien els nans de la Blancaneus “Heigh Ho, heigh ho, a casa a descansar” i servidor s’apunta a la popular faula que conclou “quan la guineu no les pot haver, diu que són verdes”. Millor a casa a descansar que les figues aquestes (la Supercopa) està verda. No es pot matar tot el que és gras i ja vindran altres Barça-Madrid.