Ui, si! Sobretot no barregem política i esport! Doncs si es fa esport embolicats en banderes, amb els himnes sonant a cada matx i els estats mirant-se amb lupa l’actitud dels jugadors per castigar o premiar qui se’n sàpiga millor la lletra, demanar aquesta neutralitat és una quimera. Així, els marroquins guanyadors d’Espanya no se’n poden estar d’embriagar-se en la victòria esportiva per traslladar-la a la geopolítica. Donem credibilitat al periodista sahrauí, que ell sí que els entén, que el que Bono, En-Nesyri i companyia estan cantant és el que transcriu.
Per a aquest veterà periodista que signa, i per als de la seva generació, el tema sahrauí és especialment sensible si ens recordem amb el fusell a la mà esperant que els marroquins que caminaven avall ocupant el territori, aleshores espanyol, arribessin i ens passessin pel ganivet. Sort que vàrem ser evacuats a les Canàries unes hores abans que ens passés el mateix que els va passar als nostres avis, en 1921, en el desastre d’Annual.
La selección marroquí levantó la bandera palestina tras ganar el partido contra España, pero en el autobús la misma selección marroquí cantaba “el Sáhara es nuestro, sus ríos y su tierra son nuestros” apoyando así la ocupación y genocidio que comete Marruecos en el Sáhara. pic.twitter.com/RuLIh86PJG
— Taleb Alisalem (@TalebSahara) December 8, 2022