En Koeman ja no sap què fer. Damnificat Mingueza a la defensa, perquè entri Araujo, assenyalat Busquets per les seves darreres actuacions i cedint el lloc a Pjanic i perduda la confiança a Braithwaite, la davantera, raríssima, queda en Messi, Pedri, que està jugant de tot, i Trincao.
No funciona. El Barça juga a passar l’estona sabent que pot permetre’s perdre per 0-2 i que el que s’està jugant “solament” és la primera plaça del grup. Es juga amb foc i se’n surt cremat, i en el minut 20, la vecchia signora ja li ha tornat el 0-2 del partit de Torí. Del primer gol, un penal convertit per Cristiano, es pot discutir molt, que molt possiblement no ho era i que l’àrbitre havia assenyalat la cantonada. Sense VAR, segur que no ho seria, que s’ha tractat d’una pugna entre Cristiano Ronaldo i Araújo, i cal mirar amb lupa si els braços del defensor són prou per desequilibrar el davanter, si els genolls topen o no…, però el VAR desdiu l’àrbitre de camp i decreta penal.
El segon és una descol·locació dels centrals, Araújo-Lenglet que segueixen CR7 i deixen MacKennie sol al ben mig de l’àrea perquè, de manera plàstica i contundent, afuselli Ter Stegen. Una badada defensiva descomunal.
Fins al moment, Messi semblava ser l’únic que entengués que el compromís era seriós, però estava molt sol. Amb el 0-2 comença un altre partit i el Barça començant a jugar, però la Juve es mostra molt perillosa en els contraatacs. Aquesta millor sensació es referma a l’inici de la segona part, amb Braithwaite per Trincao, però tot salta pels aires quan, en mig d’una contra dels italians, ben resolta per Ter Stegen amb una molt bona mà, Lenglet havia desviat clarament la pilota amb la mà dins de l’àrea. L’àrbitre de camp, realment fluixet, no ho veu, però el VAR sí i l’envia a mirar-s’ho. Es decreta el segon penal i Cristiano també el converteix posant el 0-3.
Passen més coses que ja no alteraran el marcador: Un penal a favor del Barça que el VAR retira, un gol anul·lat als italians per fora de joc i, sobretot els canvis que fa Koeman, donant entrada a Umtiti, recuperat de la masmorra i havent passat pel Barça B, per Lenglet i Júnior per Jordi Alba. Més endavant entra Riqui Puig per Pedri i Mingueza per Araújo, imaginem aquest un canvi pactat perquè l’uruguaià reapareixia d’una llarga inactivitat. No creiem que la lectura d’aquests moviments sigui que Koeman ho donava tot per perdut sinó que l’únic que ja li quedava per posar al camp era il·lusió.
Ja no podem parlar d’un Barça a la Champions i d’un Barça a la lliga, ja no podem parlar d’alts i baixos, d’irregularitat, ara ja sabem que la ferida de Lisboa segueix oberta i que el Doctor Koeman prou ha fet en posar uns embenatges d’urgència que semblaven haver aturat l’hemorràgia, però el mal ve de més endins. Classificats com a segons de grup, espanta el llistat de primers de grup amb els que pot trobar-se l’equip blaugrana en els vuitens que se sortegen dilluns.