Deixem-nos de més càbales, de canvis d’entrenadors, de recuperació de lesionats de somniar amb algun fitxatge d’hivern i centrem-nos a acabar dignament aquesta temporada. Tantes vegades havent guanyat per 1-0 amb força sort, tard o d’hora tocava el 0-1, però aquesta vegada ha estat amb més justícia. ÉS ben cert que en diversos moments, com els coneguts primers vint minuts, i aprofitant alguna onada com, paradoxalment, un primer gol anul·lat al Betis, o la sortida de Dembélé, però tot són focs d’encenalls i els encenalls són per aprofitar i posar un bon tronc a la llar, però el Barça ara mateix no té cap tronc, cap puntal.
En Xavi fins i tot es creia que podia reservar jugadors de cara al partit de Munic i així ha fet sortir Coutinho, Dest i Abde de titulars i ha deixat de Jong, Dembélé, Piqué i Eric a la banqueta i, quan Gavi s’ha marejat per una pilotada al cap, a la mitja hora de partit, ha decidit donar-li l’hora restant a Riqui Puig que, com tot l’equip, ha acabat naufragant.
De la lliga, no en parlem i, si dimecres el Benfica ens fa el favor d’ensopegar amb el Dynamo de Kyiv, ens haurà tocat la Grossa. Ara mateix els números que tenim no apunten a cap premi. Vegem el gol del Betis, un contraatac que ningú no sap tallar i en el que els tres atacants dels andalusos tenen temps de decidir qui dels tres acaba fent l’estrip a la xarxa.