En el primer equip del Barça gairebé mai una decisió rellevant es pren sense el vist-i-plau de la junta directiva del vestidor: el president Leo Messi i els vicepresidents Luis Suárez, Gerard Piqué, Jordi Alba i Sergio Busquets. Així, és altament probable que els cinc jugadors hagin estat preguntats per la junta directiva del club abans de donar el vist-i-plau final a la renovació del Txingurri.
Aquest fet significa que el bloc base de titulars del Barça actual, del qual només el central francès no arriba als 30 anys -Alba els farà el 21 de març-, es troba a gust amb la gestió de l’equip que està fent el de Viandar de la Vera i amb l’estil de joc que proposa. És a dir: tres -Messi, Piqué i Busquets- dels vuit jugadors del planter -s’hi han de sumar Pedro, Xavi, Iniesta, Puyol i Valdés- que van formar part de l’onze titular que va meravellar el món en la final de la Champions League del 2011 estan d’acord amb l’aposta per una filosofia resultadista en què l’aportació física cada dia li està traient més terreny a la tècnica i al joc de possessió.
Algunes de les poques explicacions possibles d’aquesta decepció són que ja no se sentin capaços de ser excel·lentment competitius a partir de l’estil de joc del millor Barça de la història o que no tinguin ganes de portar a terme el sacrifici físic que comporta una forma de jugar que comença en la pressió avançada. Si alguna cosa ha demostrat Valverde és que el seu ego sempre estarà per sota del dels principals jugadors i que, ell sí, no els fallarà mai. L’ex de l’Athletic ha ocultat cadascuna de les problemàtiques succeïdes al vestidor. L’única que se li va escapar va ser la de Dembélé, i perquè altres subjectes d’aquell búnker van voler que així fos.
Si el resultadisme funciona i el Barça aconsegueix aquesta primavera aixecar al Wanda Metropolitano la seva sisena Copa d’Europa, Valverde i Bartomeu alçaran la barbeta. Aleshores, se’ls haurà d’aplaudir i celebrar amb ells durant setmanes la consecució del trofeu que tot el barcelonisme anhela tornar a assaborir des del 2015. La continuïtat de l’extremeny per una temporada més serà una evidència encara més gran que la que existeix avui després de l’anunci de la renovació. Aquesta només estaria en perill si l’equip torna a caure abans d’hora a Europa o si el Reial Madrid culmina una remuntada a la lliga.
Però quina fam de títols tindrà la junta directiva del vestidor de cara a la temporada 2019-2020, quan aquest bloc de jugadors encara estigui més entrat en la trentena i visqui en l’autocomplaença que comporta guanyar, un cop més, el trofeu de clubs més important? L’estiu no seria el moment per portar un entrenador que els exigeixi, faci retornar un estil de joc reconeixible i pretengui disminuïr la mitjana d’edat de l’onze titular, i no apostar per un que, fins ara, els hi ha acceptat tots els seus desitjos?