La darrera vegada que l’Espanyol va disputar l’Europa League va fer història arribant a la final de la competició. Precisament, amb Ernesto Valverde -l’actual entrenador del Barça- a la banqueta blanc-i-blava. Aleshores, el torneig es denominava Copa de la UEFA, després que el màxim organisme del futbol continental reemplacés la Copa de Fires la temporada 1971-72. Per aquelles dates, el 16 de maig del 2007, a la gespa del Hampden Park de Glasgow s’hi aplegaven tota una sèrie de futbolistes emblemàtics, mites que ja formen part de la història de l’Espanyol, del Sevilla i del futbol mundial, homes com Dani Alves, Enzo Maresca, Frederic Kanouté, Pablo Zabaleta, Iván de la Peña, Albert Riera i els estimats i eternament recordats Dani Jarque i Antonio Puerta.
Tots dos van perdre la vida un mes d’agost. Massa joves i en plena carrera esportiva. Una desgràcia irreparable. Precisament, aquest 8 d’agost del 2019 l’Espanyol rememora el desè aniversari de la mort de Jarque fent un pas endavant importantíssim en la lluita per disputar la tercera i definitiva prèvia, abans de formar part del prestigiós grup de 48 equips europeus que completaran la fase de grups el proper setembre. Un homenatge en majúscules, la dignificació més bonica per a un capità a qui només una tanda de penals el va separar d’aixecar el primer gran trofeu de la història perica.
Amb Melendo dirigint una orquestra acompassada amb exquisida precisió, partint d’un guió dissenyat escrupolosament per l’esperançador David Gallego, l’Espanyol torna de Lucerna amb un resultat més que positiu (0-3). Dominador del partit, ben organitzat en defensa i sense patir gens, ferm al contraatac i punyent dins l’àrea rival, l’equip català torna a Barcelona havent fet els deures i deixant l’eliminatòria encarrilada de cara a una tornada que, únicament amb la concentració adequada, s’ha de convertir en el tràmit definitiu que condueixi els blanc-i-blaus a la tercera ronda d’accés a la lligueta, on es toparà amb el rival més dur d’aquesta classificació: el guanyador de l’eliminatòria entre el CSKA Sofia búlgar i el Zorya Luhansk ucraïnès, amb l’anada a l’RCDE Stadium.
Des del cel, cap allà on han assenyalat els onze futbolistes pericos presents a la gespa del Swissporarena de Lucerna en la celebració dels dos gols anotats, Jarque ha presenciat les treballades dianes de Facundo Ferreyra, Dídac Vilà i Matías Vargas. El Chuky, que ja es va reivindicar en la fase anterior amb tres gols en els dos duels davant l’equip dels salmons, ha tornat a colpejar la taula després d’una primera temporada grisenca amb el conjunt barceloní construïnt i rematant una gran acció assistida per Melendo. Calia obrir la llauna davant un equip vulnerable en defensa i Ferreyra ha desbloquejat el candau amb un bon cop de cap en el minut 28.
I ja a la segona part, complint-se l’hora de partit, el lateral mataroní ha estrenat el seu nou dorsal -el 17- aixamplant l’escletxa amb una preciosa fuetada impossible per al porter Müller. Un golàs que ha quedat eclipsat per l’impactant rosca a l’escaire de Matías ‘el Monito’ Vargas a dos minuts pel final. Un assot que ha il·luminat la cara de Gallego i que ha posat la distància definitiva en un partit europeu amb el ’21’ sempre present. Avui més que mai.