La mateixa setmana que el Barça disputava a Budapest la seva primera final de la Champions League i es completava així una temporada històrica del creixement mediàtic del futbol femení, Andy Brennan, un jugador dels Green Gully Cavaliers de la segona divisió australiana, va fer pública la seva homosexualitat amb la intenció d’animar més futbolistes a donar el pas.
“Són molt importants accions com aquesta. Sinó diem res, per defecte ens tracten com a heterosexuals. No pot ser que al futbol espanyol encara cap jugador hagi donat a conèixer la seva homosexualitat. Els futbolistes han de ser conscients de la influència social que tenen i atrevir-se a fer un pas heroic. Un gest com aquest pot ajudar molt als joves jugadors anònims homosexuals. Tant de bo sigui contagiosa la notícia de Brennan“, diu Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori contra l’Homofòbia. L’anterior futbolista mediàtic que va fer pública la seva homosexualitat va ser Collin Martin, jugador dels Minnesota United de la Major League Soccer, qui ho va explicar just abans del Mundial de Rússia del passat estiu.
Però el cas més conegut dels últims anys és el de l’internacional alemany Thomas Hitzlsperger, que va anunciar-ho el 2014 aprofitant la seva retirada com a professional. “A dia d’avui, encara hi ha una homofòbia terrible en el món del futbol. Aquest esport és com la mili: la masculinitat es pressuposa. Els jugadors són una víctima de la societat”, considera Rodríguez. “Espanya va un pas enrere en aquest tema respecte d’altres païssos europeus. Malgrat que en la societat s’han fet molts avenços contra l’homofòbia, en el futbol segueix imperant la imatge de masculinitat”, explica María José López, codirectora de l’assessoria jurídica de l’Associació de Futbolistes Espanyols (AFE).
Per canviar-ho, els dos entrevistats demanen que es modifiqui la protecció legal en aquest assumpte. “La Llei espanyola del 2007 no té solucionat el tema de l’homofòbia. En l’actualitat, els comportaments contra el col·lectiu homosexual són sobretot de paraula, però igualment no s’han de permetre. Haurien de considerar-se delictes d’odi”, opina López. Ara mateix hi ha sobre la taula un avantprojecte de llei, demanat des de fa anys per associacions i col·lectius LGTBI, que hauria de servir per posar remei a aquesta qüestió. “La Llei catalana del 2014 no emet sentències ni sancions per aquest tema. Això ha de canviar perquè sinó es posa en pràctica, no serveix de res”, sentència Rodríguez.
Com és ben sabut, en el futbol espanyol masculí encara cap futbolista ha fet pública la seva homosexualitat. I López explica que tampoc cap jugador s’ha dirigit a l’AFE per parlar de l’assumpte o per assessorar-se sobre la millor manera de fer pública la seva homosexualitat. “Nosaltres allò que hem de fer és treballar perquè qui vulgui donar el pas no se senti intimidat”. En canvi, en el futbol femení el 2018 Mapi León, jugadora del Barça, va explicar que era lesbiana. “Malgrat que en la majoria d’altres àmbits de la vida les dones estan més reprimides que l’home, en el món de l’esport les dones ho tenen més fàcil per manifestar la seva condició sexual”, opina la jurista de l’AFE.
La societat ja no és aquella que va acosar l’anglès Justin Fashanu, el primer futbolista professional en sortir de l’armari, quan el 1990 va fer pública la seva homosexualitat fins a portar-lo al suïcidi vuit anys més tard. Però “a les elits continua sent molt difícil donar el pas a causa d’una sèrie de valors molt instaurats. El mateix passa en d’altres elits com la de la música”, conclou Rodríguez. I el calendari ja mostra el maig del 2019.