Al Camp Nou només li queden noranta minuts de tensió. Un darrer partit transcendental per acomiadar una temporada que, disputi o no la final de la Lliga de Campions, haurà superat les prestacions signades el curs passat després de la caiguda estrepitosa de l’imperi a Roma. Aquell accident va marcar un abans i un després dins el vestidor culer. Les vaques sagrades, amb Messi al capdavant, van decidir que allò no havia de tornar a passar, sense alertes externes i sense la necessitat que cap dels directius reobrís la ferida amb els dubtes sobre la continuïtat d’Ernesto Valverde filtrats a la premsa abans de la final de la Copa del Rei al Wanda Metropolitano.
A Roma, la plantilla del Barça va fer el clic. A partir d’aquell moment, la Lliga de Campions passava a ser el principal objectiu de la temporada 2018-19, el màxim desig del conjunt blaugrana i d’una afició que es va començar a il·lusionar amb les ja reiteratives paraules del capità a la gespa del Camp Nou abans del Trofeu Joan Gamper. El Barça ha treballat “esa copa linda y deseada” durant tot un curs. Dosificant esforços a la Lliga, reservant tòtems fins les semifinals de la Copa del Rei i demanant a les seleccions nacionals una sensibilitat especial amb futbolistes com Messi, Suárez, Sergio Busquets o Rakitic per tal que la columna vertebral barcelonista -que ja supera els 30 anys- eviti sobrecàrregues innecessàries en partits de costellada.
Les semifinals de la Champions League arriben a un Camp Nou engrescat. Amb la Lliga acabada d’aixecar i havent comprovat que el seu equip creix en els duels de màxima transcendència, l’afició culer frisa per demostrar-li al provocador Jürgen Klopp que el menyspreat temple barceloní és capaç de convertir-se en la caldera més intimidadora d’Europa. A l’estadi de Les Corts han caigut colosos com el Bayern de Pep Guardiola, el Reial Madrid i el Chelsea de Mourinho o el Milan de Carlo Ancelotti, equips que, fins i tot, partint com a favorits, han acabat sucumbint al poder de seducció d’un conjunt i d’una afició inseparables.
Al Camp Nou li queda la darrera pantalla del joc. Una finestra de màxima dificultat davant un dels últims finalistes de la Champions League. Sense Karius ni Salah lesionat, el Liverpool de Klopp és una màquina piconadora que no respecta cap rival. Letal amb espais, el conjunt red castiga amb severitat els errors del seu contrincant. El trident ofensiu -Salah, Firmino, Mané- suma 65 gols aquesta temporada, una davantera temuda per qualsevol excepte per Piqué i Lenglet, la millor parella de centrals europea. Tampoc Ter Stegen tremola, fred com un bloc de gel davant l’aterratge dels míssils vermells. El Liverpool suma 19 partits consecutius sense perdre -mèrit també del milionari Virjil van Dijk-, però el Barça ja en fa 31 que es manté invicte a Europa com a local. I amb el guardonat Creu de Sant Jordi obsessionat amb la “copa linda”, el d’aquesta nit s’intueix un duel per a la història.