Quan cada crònica és diferent i no s’assembla de res amb l’anterior és que l’equip encara està per fer, per definir, per tenir la tranquil·litat i l’aplom de saber-se segur. Per això, abans de res cal dir com n’és d’important en Gerard Piqué! El sol fet que hi sigui dona una seguretat i una temprança que sense ell no hi són. I no ho diem per les accions concretes, que n’ha tingudes moltes, sinó pel que irradia als seus companys. Justament, quan a la meitat de la primera part se l’ha vist tocat, als barcelonistes els ha agafat el neguit. Coneixedor del seu cos i les seves possibilitats, ha aguantat fins al descans i, coneixedor del seu pes específic per a l’equip, ha decidit sortir a la segona part quan el més normal i lògic hauria estat que es reservés. Ha sigut providencial que ho fes que Araujo s’ha fet mal i ha hagut de sortir per Èric. També Alba, per dues vegades, ha semblat que havia de ser substituït, però, emulant el seu company, ha decidit seguir.
I és que el partit s’ha guanyat en defensa, com si fos un partit de bàsquet. Aconseguit el gol, en el minut 11, amb un cop de cap d’Aubameyang des de ben a prop de la línia, els bascos han treballat molt per trobar l’empat. Especialment en els primers minuts de la segona part, l’atac-i-gol, vell terme futbolístic dels patis escolars, ha sigut impressionant i és gairebé miraculós que la Reial Societat no hagi assolit la remuntada. El Barça anava perdut i a remolc sense fer allò que Cruyff va dir: “si tu tens la pilota, el rival no la té” i sort que els bascos han acabat afluixant, que era materialment impossible mantenir el frenètic ritme que portaven i els darrers minuts, sempre de pressió local, ja no portaven perill, tot i que el matx s’ha allargat fins al minut 100.
Com el Doctor Jekyll i Mr. Hyde, a cada partit el Barça presenta un estat emocional diferent i les vicissituds del joc, com un gol en el minut 10, fa que el porró vessi pel broc gros o pel petit. Ara, el més important és la construcció de l’equip tal com en Xavi el vol. No era veritat que s’hi estava molt lluny, ni tampoc era veritat el “ja hem tornat” de Piqué després del partit contra el Reial Madrid sense Benzema. El veritable examen per a en Xavi Hernàndez serà la temporada 22-23. Ara, quedi com quedi la cosa, el balanç serà prou bo.