Dues centrades per dalt pràcticament calcades van evitar que l’Espanyol emparaules la seva classificació per als quarts de la Copa a Vila-real. Cinc minuts d’apagada general que avui s’han repetit d’inici a Anoeta, on al 8’ la Reial Societat, el pitjor local de Primera Divisió, ja guanyava 2-0 gràcies a dues accions des de la cantonada. Està clar que el conjunt blanc-i-blau no ha après la lliçó. També que li manca tensió i que pateix molt quan els rivals l’ataquen per les altures. Bé, per on sigui, perquè no té consistència i avui s’ha tornat a esquerdar. Amb tot, els de Rubi s’han refet del seu dramàtic començament i han igualat un enfrontament boig que podrien haver acabat guanyant, però que han llançat definitivament a les escombraries per culpa d’una altra negligència al darrere. Els fonaments defensius d’aquest Espanyol són de fang, i això impedeix que el futbol coral i alegre que a poc a poc van recuperant els catalans es tradueixi en bons resultats. Per mirar cap amunt, cal construir des de baix.
Un començament per oblidar
David López fou l’heroi contra el Leganés gràcies a un llançament des de gairebé el mig del camp que després d’estavellar-se al travesser va empènyer Borja Iglesias a la xarxa. Una genialitat del de Sant Cugat per fer renéixer un Espanyol que duia sis derrotes consecutives a la Lliga. Del cel a l’infern amb un obrir i tancar d’ulls perquè quan tot just s’havien jugat vuit minuts d’enfrontament, els de Rubi ja perdien 2-0 a Sant Sebastià per culpa d’una errada de Marc Roca i una altra de David López, l’antiheroi perico a Anoeta. Ambdues a la sortida d’un corner, una nova evidència que el conjunt català, que ja ha rebut 10 gols a pilota parada, té un problema a l’hora de defensar les accions d’estratègia. D’inici, la Reial, encara amb l’inèrcia de la proesa del Bernabéu, escombrava l’Espanyol, que encara no s’havia despertat del malson de Vila-real.
En la jugada del primer gol, Marc Roca, encarregat de marcar un expert a les altures com Willian José, s’ha desentès del davanter txuri-urdin i ha permès una rematada plàcida que, després de topar amb la fusta de Diego López, ha recollit Mikel Merino per encarrilar el primer triomf de l’era Imanol Alguacil a Anoeta. Tres minuts més tard, en un llançament des de la mateixa cantonada, ha estat David López el que s’ha adormit. El santcugatenc ha volgut arreglar-ho amb tanta mala sort que el cop de cap d’Héctor Moreno ha anat a parar a les mans del defensor català, massa impetuós en el seu intent de reparar l’errada. El VAR ha confirmat que era penal i Willian José ha enganyat Diego López des dels onze metres. Una imprudència imperdonable per a un Espanyol molt passiu que ha regalat dos gols de bon començament en un partit cabdal per marcar les aspiracions dels blanc-i-blaus en una Lliga tan ajustada, on els detalls marquen que equips com l’Espanyol i la Reial Societat mirin cap amunt o cap avall. Rubi, que demanava explicacions a David López, no s’ho podia creure. La seva cara ho deia tot. Quin desastre!
Melendo capitaneja la revolució
Aixecar-se enfront d’una Reial Societat necessitada d’alegries com a local -només havia guanyat un partit a casa a la Lliga- i esparverada per l’efecte Alguacil era una tasca himalaiesca per als de Rubi, colpejats moralment per les dues estocades inicials. Les indecisions en la sortida de pilota i les presses per connectar amb Borja Iglesias i Leo Baptistao, avui acompanyats per Melendo a la mitja punta, confirmaven que l’Espanyol estava desequilibrat emocionalment, mal presagi per buscar l’heroïcitat. Per sort per als catalans, el gol ha arribat abans que el futbol gràcies a un llançament de corner que Naldo ha rematat de cap i amb jerarquia a la xarxa. Sí, la tercera diana del partit ha arribat també des de la cantonada. Escurçar distàncies era exactament allò que necessitaven els pericos per tornar a creure en el seu futbol i per capgirar un context advers com el d’aquesta nit. Bé, també necessitaven Melendo, que, amb la seva electricitat i intel·ligència tàctica entre línies, ha liderat la revolució blanc-i-blava per sotmetre la Reial Societat, l’únic equip que havia fet acte de presència fins al 2-1. El menut migcampista català, un nervi, sempre la vol; i quan la té, sempre passen coses. D’interior o d’extrem, la seva presència cada cop és més innegociable.
Melendo ha agitat l’arbre i ha fet entrar la por al cos als d’Alguacil, que, en l’última acció del primer temps, s’han fet en pròpia porteria el gol de l’empat. Centrada de David López a l’àrea que mira de rematar Borja Iglesias. No ho aconsegueix i la pilota li queda morta a Leo Baptistao, que, com pot, xuta contra el travesser i propicia que Diego Llorente se la fiqui dins. Dosi brutal de confiança per a l’Espanyol i també per a Leo Baptistao i David López, principi i final de l’acció que ha retornat l’esperança als de Rubi. El brasiler, que va marxar plorant després de perdonar una golejada contra el Leganés, i el santcugatenc eren els que més necessitaven que els insuflessin autoestima.
Caure amb la mateixa pedra
L’Espanyol no ha après la lliçó del primer temps i, a l’inici de la represa, ha permès dues rematades molt clares dels txuri-urdin després de dues accions des de la cantonada. Els d’Alguacil, millors amb espais i a pilota parada, no han marcat pels pèls. L’Espanyol, sense la vehemència i contundència del seu rival, preferia fer mal amb la pilota, aprofitant les virtuts associatives dels Melendo, Darder, Granero i Marc Roca, que avui han coincidit sobre la gespa. Però, amb tenir la bimba no n’hi ha prou. Per sumar punts cal, primer de tot, fer-se fort al darrere, i això ja fa dies que Rubi no ho aconsegueix amb el seu equip, que ha tornat a regalar un gol. És molt fàcil esberlar el conjunt català. Aquesta vegada els que han quedat retratats són David López, Rosales i Diego López, que s’han empassat una centrada amb rosca de Mikel Merino que Willian José, l’únic que ha buscat la pilota amb l’ànima, ha rematat a la xarxa. Els defensors s’han deixat guanyar l’esquena amb una facilitat esbalaïdora i Diego López ha reaccionat massa tard. Enèsim lapsus dels jugadors pericos, que reclamaven una falta prèvia sobre Dídac. Sigui com sigui, no es pot concedir tant.
Rubi ha sacrificat Darder per buscar l’empat amb la verticalitat d’un Piatti, que, quan tot just duia dos minuts sobre el camp, ha vist com la Reial Societat es quedava amb un menys per l’expulsió de Mikel Merino, forçada per Melendo. Nova vida per als blanc-i-blaus a un quart d’hora del final. De seguida, el tècnic vilassarenc ha doblat la seva aposta pel vertigen amb l’entrada de Puado, que ha substituït Granero. Tota la carn a la graella.
Setge perico fins al final. Taquigol sense premi per als blanc-i-blaus, incapaços de desfer la resistència txuri-urdin. Dídac, amb un cop de cap que ha marxat per damunt del travesser després d’un llançament des de la cantonada, és el que més a prop s’ha quedat. Es lamentava Rubi, de genolls a terra, conscient de la transcendència d’haver perdut un partit que podria haver enlairat l’Espanyol, merescudament castigat per la seva manca d’atenció defensiva i la tendresa que ve mostrant des de fa moltes setmanes. De ben segur que, mentre clamava al cel per la manca de punteria del seu lateral esquerre, l’entrenador maresmenc se’n recordava de les tres badades que han condemnat el seu equip. De res serveix recuperar el futbol si això no va acompanyat de recobrar la solvència al darrere que havia fet del conjunt català un dels més difícils de tombar de la Lliga. Ja s’ha jugat mitja temporada, i encara queda molta feina per fer.