No val, en aquest Espanyol-Barça acabat en empat, fer servir el tòpic d’assignar una part a cada equip, ja que el partit es pot seccionar en tres parts. De la primera secció, des del xiulet inicial al minut 35, podríem passar de parlar-ne, que ha sigut força dolenta, tot i que és en el minut 22 quan David López obre el marcador per als periquitos en un bon cop de cap. La jugada, a pilota parada, no estava entroncada en el joc. Volem dir que una acció com aquesta es podia produir en qualsevol minut i el gol no ha alterat el poc suc del que s’estava veient: un Barça erràtic i un Espanyol esperant, i obtenint, el seu moment.
Això, ha canviat radicalment en els darrers minuts de la primera part coincidint, casualment, o no, amb què Arturo Vidal ha començat a escalfar. El Barça ha despertat de sobte, com si no volgués anar al descans a sota en el marcador, i en els darrers minuts, ha general molt més perill que en tots els primers 35 minuts, inclòs un xut al pal de Suàrez. Resum del primer mig partit: 78% de possessió blaugrana, prou infructuosa per a generar una sola ocasió de gol.
Ja amb Vidal al camp, en el lloc de Rakitic, l’inici de la segona part ha seguit amb la mateixa tendència atacant dels blaugranes, avui de groc, amb què s’havia arribat al descans i, fruit d’aquesta segona secció del matx, arriben els dos gols blaugranes que capgiren el marcador. El primer, en el minut 50, amb un remat inversemblant de Suárez amb el peu de suport: en el mateix moment que posa el peu en carrera fa per xutar i sorprèn Diego López que no pot esperar-se un moviment tan antinatural. I el segon, en el 58, arriba un fort cop de cap d’Arturo Vidal, a una precisa centrada de Suárez amb l’exterior del peu. Per culminar el que en dic segona secció del partit, hi ha la sensació que el tercer gol blaugrana pot acabar caient fins que, en el minut 74, De Jong rep la segona targeta groga i ha de marxar.
Aleshores entra Semedo i Sergi Roberto passa al mig del camp, però també entra Wu Lei i comença el tercer període, els darrers quinze minuts. El Barça es preocupa més de defensar i els blanc-i-blaus es bolquen a l’àrea de Neto fins que, en el minut 87, hi ha una jugada molt semblant al primer gol perico, excepte que aquest cop no és a pilota parada sinó a conseqüència de la insistència blanc-i-blava: Sergi Darder dibuixa una centrada precisa que el davanter xinès envia a la xarxa amb el cap. Contràriament al que passava al voltant del minut 60, ara sembla més possible el tercer gol de l’Espanyol. Els locals, que han recuperat un punt, en volen dos més, ho veuen factible i no sabem què hagués passat si el partit hagués durat deu minuts més.
Resum del resum: Hem tingut derbi, almenys en els segons 45 minuts, emocionant i vibrant. Bo pel Barça, que segueix líder empatat amb el Madrid, i bo per a l’Espanyol, que suma i enceta, esperem-ho, la remuntada que el tregui d’on està a la taula.