La directiva del Barça no es vol posar de peus a la galleda i prefereix no fer promeses que, en realitat, no depenen del seu rendiment sobre el terreny de joc. Els dirigents prenen decisions, fitxen i construeixen la plantilla, però no competeixen sobre la gespa. Això els pertoca als futbolistes, als grans protagonistes del futbol, als ídols d’una massa social que exigeix curar les ferides de la dolorosa eliminació davant la Roma, la temporada passada.
Però aquesta exigència no arriba només des del sector d’afeccionats. Els mateixos jugadors són conscients que necessiten aixecar la Lliga de Campions per tornar a ser considerats una potència europea de primera magnitud. En les darreres tres temporades, el Barça ha caigut eliminat als quarts de final i ha deixat de formar part d’aquest grup elitista, d’un conjunt d’equips que lluiten fins la darrera fase per conquerir l’orelluda.
El Barça no es planta a la final de la Champions League -i la guanya- des del juny del 2015, el primer any de Luis Enrique a la banqueta, en una final de Berlín que va confirmar el pas ferm d’un trident que apuntava a convertir-se en una de les millors davanteres de la història del futbol. Però això durà poc i l’equip blaugrana no ha sabut competir per reeditar un títol que, a hores d’ara, ja és necessari. Per a l’afecció i per al grup de jugadors.
Qui més clar ho té és el capità. Lionel Messi no ha defugit aquesa necessitat i s’ha marcat, com ja ha expressat en diverses ocasions, l’assoliment de la Lliga de Campions com una obligació d’aquesta temporada. I el grup l’ha seguit. Els jugadors de la primera plantilla barcelonista acompanyen el seu líder i subscriuen un discurs que, tot i la pròpia exigència, no augmenta l’altíssima pressió que persegueix el vestidor des de la patacada de l’Olímpic de Roma.
Almenys així ho va defensar Ernesto Valverde, que considera la motivació extra com un punt positiu de cara a afrontar una edició que dona el tret de sortida aquesta tarda, en un partit d’un horari ben inusual. Les 18:55 hores, amb mitja Catalunya encara treballant, el Barça rebrà la visita d’un PSV Eindhoven amb les idees claríssimes: joc ofensiu, possessió i valentia. I dos extrems rapidíssims i molt perillosos: l’holandès Steven Bergwijn i el mexicà Hirving Lozano. Van Bommel no renunciarà al seu estil i saltarà al Camp Nou sense por, un fet que el Barça hauria d’aprofitar per dominar i ocupar els espais lliures.
L’aposta de La República Esportiva:
