Increïble que el Barça femení hagi perdut aquesta semifinal de la Supercopa després d’haver dominat en tot moment l’Atlético de Madrid que s’ha dedicat solament a defensar, esperant que sonés la flauta per casualitat. El Barça hauria pogut resoldre àmpliament el matx, especialment després d’una primera part gairebé perfecta si no fos per la manca d’efectivitat… i per la manca de VAR. Les repeticions que tothom ha vist a la pantalla, menys l’àrbitra de camp, podrien haver avançat les blaugranes, especialment, en el minut 54, quan Messeguer tira Alexia a terra. No hi ha protestes que valguin.
Per contra, arriba un rigorós penal contra les blaugranes per unes mans d’Andrea Pereira a xut de Deyna Castellanos, que sí que suposa gol i el marcador es posa 1-0. Per primera vegada en desenes de partits el Barça es troba per sota del marcador després d’haver estat tots els minuts jugats atacant, però faltant sempre la concreció final.
Al cap de ben poc, en el minut 70, un altre penal atlètic no assenyalat: mans de Van Dongen a una centrada de Graham Hansen. Amb VAR és penal seguríssim que n’hem vistos de molt menys clars. Lluny d’enfonsar-se les culers han seguit insistint i el premi arriba a la ratlla del temps reglamentat amb una falta directa que Alèxia Cutellas que excel·lentment col·loca la pilota al segon pal inabastable per a la portera matalassera.
La pròrroga s’inicia amb un empat al marcador, però amb un exagerat còmput d’oportunitats a favor de les blaugranes: tretze ocasions de gol per solament una i la dinàmica segueix igual. Segueix el domini blaugrana, malgrat que ja no tant, però assolint ocasions clares com una darrera, faltant molt pocs segons, que no ha sigut gol de miracle.
I la loteria dels penals ha estat un desgavell: dos xuts blaugranes al pal i una aturada inversemblant amb els peus de Lindahl. Així, malgrat que Paños també n’ha parat un i el quart xut blaugrana ha estat gol, amb tres penals matalassers convertits n’hi ha hagut prou.