En una nit de lluna plena dos excompanys de pis s’han trobat a la gespa del Camp Nou. Mauro Icardi i Sergi Roberto van fer les seves necessitats al mateix lavabo durant mig any, mentre els dos jugaven al juvenil del Barça. Cap dels dos ha tingut avui massa protagonisme en els esdeveniments del partit, especialment un desaparegut Icardi que no ha trobat la manera d’inquietar Ter Stegen. La defensa del Barça avui semblava haver rejovenit un any, quan va demostrar una consistència en el primer tram de la temporada que va signar la Lliga.
Ernesto Valverde ha apostat per Rafinha, un jugador que l’Inter mai va tenir l’obligació de comprar després de la cessió -el contrari d’allò que el club català ens va explicar quan el va enviar a Milà-, i el brasiler ha recompensat l’extremeny amb el primer gol del partit en aprofitar una excel·lent centrada de Luis Suárez. Ha estat una jugada calcada al primer gol del Reial Madrid ahir davant el Viktoria Plzen, amb la diferència que Rafinha ha rematat amb el peu esquerre i Benzema ho va fer amb el cap. Però no només això ha aportat el germà de Thiago. Si Dembélé davant el Sevilla va descompensar l’equip amb les seves aventures utòpiques, Rafinha avui ha estat la corda a la qual s’han permés agafar la resta de companys per no trontollar quan el terreny s’ha posat relliscós.
El malson de la visió d’un Camp Nou convertit en una catedral plena de desgràcies sense la presència de Leo Messi s’ha anat esvaint a mesura que anaven avançant els minuts i el Barça demostrava que, en circumstàncies puntuals, pot seguir respirant sense la droga Messi. La primera part ha vist un Barça independent. Però tot drogoaddicte té els seus moments de recaiguda, la qual s’ha fet present en l’inici dels segons 45 minuts. L’Inter ha pressionat i l’equip blaugrana no ha trobat per enlloc la profunditat que el podia treure de la situació.
Així que ha hagut de tornar a tirar del control de pilota d’Arthur, Rafinha i Coutinho per allunyar els milanesos de l’àrea de Ter Stegen. Un cop altra vegada el Barça s’ha apropat a Handanovic, Luis Suárez s’ha posat l’equip a l’esquena per retenir-lo en aquesta part del camp. Les ocasions han arribat i el Camp Nou s’ha posat a cantar. La recaiguda estava superada i, fins i tot, han retornat els tuits sobre les voltetes amb la pilota d’Arthur que tant recorden a les de Xavi quan la culerada està trempada. Llàstima que, aleshores, Valverde s’hagi recordat de Semedo i Arturo Vidal. El soci del Barça, que sembla que està perdent la por a dir la seva amb contundència en els escenaris rellevants, ha xiulat l’entrada del xilè substituïnt Arthur. En la següent jugada, Lautaro Martínez ha tingut l’empat a les seves botes. Però poc després Rakitic ha vist a Jordi Alba i aquest ha marcat el segon. Leo Messi, a la grada, ha somrigut i el barcelonisme ho ha fet amb ell.
PD: L’Inter no disputava la Champions League des de la temporada 2011-12, quan l’Olimpique de Marsella el va eliminar a vuitens de final. La 2013-14 seria l’última que un club milanès jugaria a la màxima competició europea fins l’actual -una de les ciutats europees que històricament ha tingut més nivell futbolístic ha estat quatre temporades, quatre!, sense viure aquesta competició-.