S’ha vist un guió de partit diàfan des del primer segon: el Nàpols ha renunciat a tenir la pilota i s’ha deixat dominar. Ni tan sols pressionava i això ha propiciat un absolut domini del Barça però d’una també absoluta inoperància. El Nàpols feia un catennaccio, una defensa espessa dels de la vella escola italiana, tancant pel mig sabedor que el Barça jugava sense extrems (l’invent d’Arturo Vidal com a tercer davanter és molt discutible), tot esperant un moment propici.
Quan morien els atacs del Barça i tots morien sense haver provocat cap ensurt, aleshores era el Barça qui, amb la pressió alta recuperava el cuir sense donar opció al contraatac per aleshores, Sant Tornem-hi, el mateix guió idèntic.
I aquest partit, clarament avorrit, sense perill a les àrees, ha tingut el moment que el Nàpols esperava: un mal control, un rebot desafortunat, que li propiciés un ràpid contraatac. I ha estat en el minut 29 quan a Júnior li rebota una pilota que queda lliure i amb un sol toc li arriba a Maertens que, trepitjant la ratlla de l’àrea gran, perfila un xut enroscat lluny de l’abast de Ter Stegen.
Petit canvi d’esquema i el Barça ha començat a centrar pilotes. Si bé no n’obté resultats directes sí que aconsegueix descompactar la defensa italiana i ha propiciat que el gol blaugrana vingués d’una jugada de combinació: Busquets habilita Semedo amb un passi en profunditat, al portuguès li surt una bona centrada i Griezmann, en el 56 marca. Tot al primer toc. Segur que si algú s’hagués encantat unes centèssimes, algun peu rival hauria aparegut.
És un altre partit. El Nàpols ja s’havia mentalitzat de passar-se tota la segona part defensant però amb el gol blaugrana muta com un mitjó i passa a l’atac. Sort de Ter Stegen que fa dues aturades de les impossibles mentre que el Barça també arriba amb més facilitat.
Sembla mentida que un partit tan mental i estudiat es descontroli tant i això porta a faltes, nervis, targetes (una per a Busquets que es perd la tornada i dues per a Arturo Vidal, que també se la perd) i també lesions: Piqué cau malament d’un salt, es torça el turmell esquerre i ha de sortir, malgrat que no sembla massa res.
Jugant amb un home menys els darrers minuts, el resultat d’empat a un gol és més que positiu. Aquest Barça, cada cop més minvat d’efectius, s’aguanta amb pinces per la qualitat i professionalitat dels jugadors puntals. Esperem que les forces li durin ara que s’entra en el moment decisiu de la temporada.