Mestalla sembla que no va ser una flor solitària. Tampoc no podem dir que dues flors, València i Nàpols, ja facin estiu, però és un 1-4 i un 2-4 en dos camps de prestigi i sembla que la mà de Xavi, juntament amb el bon resultat que estan donant les incorporacions d’hivern, es comença a notar. Justament, en ambdós partits el que han sobrat són els gols dels contraris, clarament demèrits dels blaugranes que no pas encerts dels seus rivals. A veure si de preocupar-nos de no tenir gol ara ens hem de preocupar de les errades en defensa!
A Nàpols, com a Mestalla, l’atac ha estat molt eficaç. Els dos primers gols, en els minuts 7 i 12, han estat dues accions rapidíssimes. El primer, culminat per Jordi Alba, ha estat una jugada de bàsquet: rebot en defensa, creuar el cap, assistència i tir: Aubameyang intercepta un córner en contra mal servit i llença Adama que, tot potència, travessa el camp traient-se de sobre els defensors que li sortien al pas per assistir Jordi Alba, que l’acompanyava en la correguda, i el lateral, en el cantó no natural, afusella el porter. Ha estat un autèntic “coast to coast” de dotze segons. En el segon, de Jong xuta a col·locar a l’escaire una rosca des de fora l’àrea. És una jugada també molt ràpida, amb una passada d’esperó de Ferran Torres inclosa, que neix de Ter Stegen.
El primer dels moments dubitatius en defensa és una sortida del porter alemany a la ratlla de l’àrea, que no representava massa perill, i, quan veu que interceptar el davanter Victor Osimhen podia ser perillós, es fa enrere, però no pot evitar tocar l’atacant napolità. Potser no n’hi havia per a tant, però, reglament en mà, és penal, una falta que Insigne transforma. Érem al minut 22 i semblava que els italians podien tornar a entrar en el partit. Falsa impressió, que el Barça ha continuat imposant-se i, a la ratlla del descans, ha estat Gerard Piqué qui, amb una acció ràpida de peus, digna d’un davanter, allunya la pilota perquè Meret no hi arribi.
La segona part no té història, que el Nàpols mai no ha fet cap sensació de plantar batalla, i encara més quan, en el 58, Aubameyang, que havia fallat alguna ocasió clara, demostra que també la sap col·locar amb dolçor a l’escaire. A partir d’aquí, canvis per donar descans i un dels jugadors que ha entrat, Nico, perd una pilota dins l’àrea que propicia el 2-4 final. Els blaugranes, endavant en l’Europa League traient-se de sobre un dels rivals que semblaven dels més difícils. Pinyó fixo cap a la propera ronda, els aparellaments de la qual se sabran demà.