Tot al revés del que la parròquia blaugrana esperava. Ens vèiem líders i a veure-les venir i tocarà esperar de nou que els dos equips de Madrid ensopeguin, i mira que se n’han fet un tip aquestes darreres jornades! I, ja posats, que no ens acabi atrapant el Sevilla. El primer quart ha estat premonitori del que costaria resoldre el partit: moltíssima possessió i cap ocasió, amb Umtiti i Ilaix de sortida i amb Pedri descansant.
Aleshores arriba el gol català, amb una demostració de tècnica entre Messi i Griezmann. El francès fa de boia per a la paret que Messi li proposa, però li torna després de fer una ruleta i així servir-li el gol a l’argentí. Moments abans Messi buscava el mateix amb Ilaix. Està clar que Messi necessita socis i, ara que es torna a parlar de la continuïtat de l’argentí, serà important els companys que li ofereixin i com ell els valori, perquè no torni a dir allò que “no ens arriba”.
S’instal·la un partit d’handbol amb els peus, amb la pilota basculant de cantó a cantó, passis als “pivots” que si no poden donar-se la volta, la tornen a treure, i tothom espera un altre moment d’espurna, com el del primer gol, per al segon o per al tercer i tot. El Granada no s’immuta i segueix fidel a aquell guió que diu “aguantem, que en tindrem una”. I al final n’han tingut dues.
La primera, en el minut 62, en un contraatac en què Mingueza intercepta una passada cap a Machís, però el que fa és esmorteir la velocitat de la pilota propiciant que l’atacant pugui jugar-la millor. L’empat és un accident i hi havia temps d’arreglar-ho. La banqueta blaugrana rumia canvis, lògicament per obrir encara més el camp, que allà al mig hi havia un dens overbooking i, de sobte, l’àrbitre corre cap a Koeman i li treu la vermella directa. Imaginem que alguna cosa haurà dit i que amb tants de micros no ha passat desapercebut.
Surten Pedri i Dembélé, i després sortirà Trincao i el partit s’accelera: els “rondos” són més ràpids i sovintegen més les centrades i les passades interiors, però sense cap altre resultat que un segon contracop andalús: Adrián Marín, lateral acabat de sortir per tapar Dembélé, fa una centrada que cau al cap de Jorge Molina, també acabat de sortir, a qui no vigilaven ni Piqué ni Umtiti, i clava un molt bon cop de cap. Aquest segon gol sí que fa molt de mal i, el pitjor, no s’ha vist “ànima” ni “esma” a l’equip blaugrana per recuperar ni que fos un punt. La lliga aquesta, la guanyarà el menys dolent.