En un dels ambients més místics del futbol europeu, davant una grada, The Kop, que quan entona el You’ll never walk alone es converteix en immortal, enfront les ànsies de remuntada d’un optimista Jürgen Klopp, i patint les pors causades per eliminacions doloroses amb un guió calcat al d’avui, el Barça, vestit de ‘Yellow Submarine’, s’ha enfonsat a Anfield en una nit que supera la de Roma. El Liverpool és l’equip que estarà l’1 de juny al Wanda Metropolitano.
En qualsevol intent de remuntada, els primers 20 minuts de partit són claus per conèixer les opcions que té qui ho intenta i, en el 6, aquestes ja han demostrat que existien per part dels reds i que tenien potencial suficient com per engreixar-se brutalment si el Barça no era capaç d’estar a un nivell digne. Un greu error -el primer de molts- de Jordi Alba en cedir la pilota enrere ha caigut als peus de Henderson, qui no ha pogut marcar en primera instància perquè Ter Stegen ha obrat una nova aturada de mèrit. Però l’alemany res ha pogut fer en el rebot, el qual ha caigut com un regal de Reis als peus d’Origi, un dels escollits per reemplaçar Salah i Firmino. El gol i l’atac en tromba locals han encongit les cames dels jugadors blaugrana. I a tot culer li ha vingut al cap l’arxirecordada Roma. Imprecisions, passades sense sentit, falta de control de la pilota i total permissivitat en permetre a l’equip rival portar el partit allà on més li convenia: la bogeria.
El plantejament de Valverde s’havia aferrat a allò que tant bé li havia funcionat dimecres des del punt de vista resultadista i no ha tocat res. El mateix onze titular i la mateixa idea de joc: arribar a la porteria contrària sense la necessitat de tenir el control de la pilota. Amb el guerrer Arturo Vidal al terreny de joc, però sense reforçar la muralla amb la inclusió de Sergi Roberto al mig del camp. La presència de Coutinho, intranscendent, lent i substituït, ha servit per formar un 4-3-3 en atac i un 4-4-2 en defensa, el posicionament més usat fins que Leo Messi ha fet el primer xut a porta blaugrana en el minut 14. Al Barça se li ha posat com un Tranquimazín. Els de Valverde s’han asserenat i les següents ocasions no han tardat en arribar. Messi per dues vegades i Coutinho una altra han vorejat amb esperit caçador la porteria d’Allison, present en totes les nits blaugranes infaustes.
Els dos escollits per Jürgen Klopp a l’hora de suplir els lesionats Salah i Firmino han estat Shaqiri i Origi. Un velocista per embogir el partit, i un jugador hàbil i complet malgrat la seva alçada que va ser capaç de prendre-li la titularitat a Lukaku a la selecció belga en ple Mundial 2014. Però la referència en atac, la llum de l’esperança de la remuntada red, ha continuat essent Mané. El tècnic alemany també ha comptat amb la baixa de la brúixola Keita, però ha aconseguit minimitzar-la gràcies a que el mig del camp ha perdut rellevància en el partit. El Liverpool ha arribat a la porteria contrària mitjançant el joc directe i el contraatac. En aquest aspecte, és on més ha trobat a faltar els seus dos Liver Birds, però la quantitat de verí dels substituts igualment ha estat suficient per obrar un miracle de rauxa davant un acovardit Barça.
Només començar el segon temps, Luis Suárez ha tingut la sentència en un mà a mà davant Allisson. No l’ha aprofitat i la rèplica del Liverpool ha estat assassina: dos gols de Wijnaldum en un obrir i tancar d’ulls que han empatat l’eliminatòria. Si Valverde va fer el primer canvi a Roma en el minut 80, avui l’ha realitzat en el 58. Semedo ha entrat per Coutinho -el mateix primer canvi que al Camp Nou i només 60 segons abans que aquell- per intentar tancar l’hemorràgia. Del terror s’ha passat momentàniament al suspens. En aquest gènere, la nova presència d’Arthur al camp era imprevisible. Com el quart gol del Liverpool, d’Origi, una vergonya col·lectiva blaugrana que passarà als anhels de la història.