El Girona segueix ben viu. I el somni de classificar-se pels quarts de final de la Copa del Rei per primera vegada en la seva història no és una quimera. Haurà de fer un gol al Wanda Metropolitano, però l’actuació davant l’Atlètic de Madrid (1-1), un dels principals favorits del torneig, deixa un gran sabor de boca i una bona perspectiva per afrontar, amb la màxima motivació possible, el partit de tornada en terres espanyoles.
Molt meritori partit d’un Girona que s’ha plantat davant tot un Atlètic de Madrid format per la majoria dels seus titulars -Griezmann, Koke i Rodri inclosos- amb mig equip de no habituals. I ha competit a bon nivell. Eusebio ha optat per situar Gorka, Muniesa, Valery, Paik, Lozano i Doumbia al costat d’altres teòrics titulars, deixant a la banqueta insdiscutibles com Granell, Portu o Borja García, imprescindibles pel joc del conjunt gironí.
Sense un gran joc, els catalans han tingut estones de domini i d’obligar l’Atlètic a recular i tancar-se dins la seva pròpia àrea. L’empenta, també provocada per la negligència del rival a l’hora de gestionar possessions de pilota i accions ofensives, ha enviat els matalassers a defensar la seva pròpia àrea, i això que Griezmann ha avançat l’Atlètic de Madrid ben aviat amb un fort i col·locat xut des de la frontal.
Amb poca precisió, però aprofitant que els madrilenys han decidit deixar de dominar l’enfrontament utilitzant Rodri com a brúixola -el Girona estava K.O.-, els catalans han anat fent passes endavant fins creure’s la seva superioritat i les opcions de generar perill. I després d’avisar amb dues bones accions, de Lozano i Doumbia, el davanter hondureny ha signat l’empat amb una rosca des de la frontal que s’ha colat per l’escaire de la porteria d’Adán. Tal era la pressió sobre l’àrea visitant que el mateix Lozano ha estat, a cinc minuts del descans, a centímetres de completar la remuntada amb una rematada de cap que s’ha estavellat al travesser.
I la segona meitat no ha estat massa diferent. Després d’uns primers instants de domini matalasser, el Girona ha tornat a creure en les possibilitats de fer mal el conjunt de Simeone -avui dirigit pel ‘Mono’ Burgos- i ha estirat línies buscant l’esquena dels laterals Arias i Saúl, provocant una claríssima oportunitat de gol per a Seydou Doumbia que l’ivorià no ha sabut aprofitar. Montilivi es lamentava, després de diverses intervencions desencertades de l’experimentat davanter, que ha demostrat estar en un estat de forma inacceptable per a l’elit.
I amb el Girona avançant metres i amb tot obert de cara a la tornada, Eusebio ha estat valent i ha buscat la victòria utilitzant les característiques ofensives de Borja García i Portu amb encara 25 minuts per davant. Però aleshores l’Atlètic ha volgut fer d’Atlètic. S’ha plantat al camp del Girona i ha dominat l’esfèrica, l’ha moguda i ha pressionat la sortida dels blanc-i-vermells conscient que amb una marxa més podia endur-se la victòria. I l’ha tinguda a les seves mans, sobretot en una pífia en el rebuig de Gorka Iraizoz que ha estat a ben poc de convertir-se en una preciosa vaselina de Thomas Partey. La pilota ha sortit ben a prop del pal.
Mancaven onze minuts i l’Atlètic seguia insistint, buscant una victòria que deixés l’eliminatòria encarrilada de cara a la tornada del Wanda Metropolitano de la propera setmana. Però el marcador no s’ha mogut i el Girona arribarà viu al duel de la capital.