Aquesta contracrònica s’havia de titular ‘Toca-la una altra vegada, Ernesto’ i, de fet, així s’ha titulat. Ernesto, Valverde, va anunciar que faria les coses tant diferents que està tornant a interpretar la mateixa cançó que fa un any als vuitens de la Copa del Rei. Equip B a l’anada i equip A amb alguns suplents a la tornada, amb l’excepció que aleshores en el partit del Camp Nou almenys va haver-hi un jugador del filial convocat, José Arnaiz, qui va entrar en el minut 63 amb l’eliminatòria ja resolta. Tant habitual ha estat la llista de l’entrenador blaugrana que ahir el compte de Twitter oficial del Llevant va comentar-la amb un «vale, nos abrigaremos bien».
El Barça ja comença a tenir un aire a Casablanca en temps de guerra mundial. Cada vegada hi arriben més jugadors temporals, d’aquells que veuen el club com si fos una àrea de servei de l’autopista on repostes gasolina i compres quatre bajanades abans de fugir per seguir amb el teu trajecte vital. I, fora del club, només uns privilegiats coneixen els motius reals pels quals van arribar alguns i, poc després, en algun cas només sis mesos després, van marxar com si el seu pas per Can Barça mai hagués existit. Sempre ens quedarà París. I Londres. I Roma. I Berlín. I, fins i tot, Basilea.
Mentrestant, els blaugrana ja tornen a ser a quarts de final de la Copa del Rei. O no. Qui sap. Inesperadament, aquesta competició descafeïnada ha agafat emoció des d’un lloc tan poc esportiu com un despatx. Demà serà el dia per fer recompte de baixes i assenyalar de forma maleducada amb el dit. Però, de moment, toca esperar. Igual que s’espera a Casablanca. Almenys allà la gent sabia cap on volia anar. Oi, Sam?
En aquesta nit màgica de remuntada a l’estadi, 42.838 espectadors han vençut la mandra i han passat fred per presenciar un partit que no sabem ni si tindrà validesa oficial. Bon exemple per adonar-nos que decidir les eliminatòries de Copa del Rei a partit únic no solucionaria el desinterès general per aquest títol. Almenys, per part dels gegants quan no s’enfrontessin entre ells. A aquests, el torneig només els serveix per justificar la presència d’atrezzo a les seves plantilles.
I, per acabar, això: Juan Miranda, segons va explicar el periodista Gerard Romero, estava convocat per anar aquesta setmana amb la selecció espanyola sub-19, però de cop va desaparèixer de la llista perquè el Barça va demanar-ne l’alliberació -abans del partit d’anada al Ciutat de València- per poder-lo convocar per la tornada davant el Llevant. Al final, el noi s’ha quedat a Barcelona per res perquè té un entrenador que no li ve de gust treballar a llarg termini.