L’anada de les semifinals de la Champions porten el segell del Barça de Valverde. És la Champions de la maduresa blaugrana, capaç de plantar-li cara a tot un Liverpool amb les seves armes. I és la Champions de Suárez. Ha estat primordial l’uruguaià en aquesta edició de la màxima competició continental. És el clar exemple que les estadístiques són fredes i poden portar a l’engany: avui s’ha estrenat a la Champions però va ser l’autor intel·lectual del gol a Old Trafford i ha obert la llauna quan més collava el Liverpool al Camp Nou.
El temple ha esclatat amb una jugada que el davanter ha estimaba contra el travesser i li ha caigut al pit a Messi, que ha fet via cap a Madrid. La cirereta l’ha posat l’argentí, des de 30 metres, col·locant una falta llunyana a l’escarie d’Alisson, signant un gol de llegenda. Prácticamente ha segellat l’eliminatòria Leo Messi amb un gol inigualable.
És el Barça de la resistència, un híbrid estil “Frankenstein”: la defensa de la Juventus, un mig del camp capaç de tocar i córrer i una davantera mortífera com la que tenia al trident de l’últim triplet. Es multiplica el Barça en nits grans com la d’avui: Lenglet és un colós que res ha d’envejar a Van Dijk, Sergi Roberto semblava Cafú aturant Sadio Mané i Jordi Alba ha fet alhora de lateral esquerre, extrem dret i fals nou.
No ha existit el mig del camp: les embranzides les ha intentat controlar Busquets i s’han projectat sense pausa Arturo Vidal i Rakitic, entregant-se als contraatacs de Coutinho, Luis Suárez i Leo Messi. En una transició ràpida ha arribat el gol de l’uruguaià. El charrúa ha atacat al primer pal una centrada de Jordi Alba i ha superat tota la línia defensiva Red, que marxa a casa amb opcions però en inferioritat, després de fer un partit impressionant al Camp Nou. Ha patit físicament el Barça, que ha acabat extenuat a la primera meitat i ha tret aigua durant el segon temps, defensant junts prop de l’àrea pròpia.
Ha patit el Barça amb les escomeses de Salah i Mané, que han portat de corcoll Piqué i Lenglet. S’han erigit com a la millor parella de centrals els blaugranes, impenetrables i fantàstics, gairebé insuperables. Sembla imbatible el Barça, ja que, si fallen els defensors, apareix Ter Stegen, que ha evitat al minut 46 el gol de Milner i al 52 el de Salah. Ha patit el Barça però ho ha solucionat Messi, al minut 75.
L’argentí ha aprofitat l’única oportunitat del conjunt culer a la segona meitat. Suárez ha estavellat el cuir contra el travesser i Messi, ben situat, amb la sort de cara, ha allotjat la pilota al fons de la xarxa, per incendiar el temple i catapultar el Barça cap a la final del Wanda Metropolitano. S’ha acabat prácticament l’eliminatòria amb el gol majestuós de falta del 10 blaugrana.
Sap el Barça que té en l’experiència la millor arma per superar el Liverpool de Kloop i, si s’escau, els joves de l’Ajax, que ha meravellat el vell continent. És la inconsciència contra l’experiència, dues derivades de la resistència cruyffista, que va camí de Madrid.