Pocs futbolistes s’atreveixen a qüestionar la impunitat dels barrabraves. Els afeccionats radicals fan i desfan amb la connivència de tot el futbol argentí. Des dels dirigents dels clubs, les policies local i nacional, les institucions polítiques i, fins i tot, els jugadors professionals que, a canvi de les prebendes cap als líders d’aquestes màfies, disposen de seguretat i escalf durant els partits.
Cap d’ells aixeca la veu, no sigui cas que els capos s’enfadin i vagin maldades. Fet que ja ha passat en més d’una ocasió, lamentablement. Però Carlos Tévez, un dels capitans de Boca Juniors i el futbolista amb major admiració de la plantilla xeneize, sí que ha decidit fer un pas endavant i posar en dubte la necessitat de seguir afavorint aquestes organitzacions criminals a poques hores de la final de la Copa Libertadores.
A diferència del seu company Darío Benedetto, que va donar la benvinguda a Madrid a Rafael di Zeo, líder de La Doce -la barra de Boca-, Tévez ha deixat clar que fer la vista grossa és una qüestió de voluntats i ha posat èmfasi en la necessitat d’actuar per evitar situacions com la viscuda a les portes de l’estadi Monumental el passat 23 de novembre.
“És un gran exemple per a què els argentins sàpiguen qui vol pot fer les coses bé”, ha expressat després de l’entrenament a la Ciutat Esportiva de Las Rozas, seu de la Reial Federació Espanyola de Futbol i quarter general de la selecció estatal, en ser peguntat per l’extradició de Maxi Mazzarro, un altre dels líders de la barra bostera. “És important el missatge que dona la policia d’aquí. Espanya demostra que si es vol detenir els barresbraves, es pot fer”, ha insistit.
Tévez s’ha posat voluntàriament al centre de la diana. Sense por a les represàlies, el veterà -i lesionat- davanter ha alçat la veu per damunt de la resta de companys. Cap d’ells s’havia disposat a qüestionar els ultres i la seva violència gratuïta, així com el negoci que es mou darrere de cada una de les barres del futbol argentí, siguin de l’equip que siguin. Sense poder ser una referència dins la gespa, per l’edat i per múltiples problemes físics, Carlitos s’erigeix ara com la veu valenta dels qui demanen un canvi.