Des del 27 d’octubre, fa 134 dies, el Girona ha arribat als quarts de final de la Copa del Rei després d’eliminar l’Atlètic de Madrid al Wanda Metropolitano, s’ha emportat la victòria del Santiago Bernabéu i de Cornellà-El Prat, i Christian Stuani ha fet vuit gols a LaLiga. Però no ha aconseguit un triomf a Montilivi en la màxima competició nacional -sis empats i dues derrotes-. Des del 22 de gener, fa 13 partits, el València s’ha classificat per la Copa del Rei, ha arribat als vuitens de final de l’Europa League, s’ha situat en la lluita per Europa a LaLiga i ha tret un empat del Camp Nou. Des d’aleshores, no ha conegut la derrota en cap competició. Les ratxes oposades han seguit amb vida aquesta tarda a Montilivi amb el triomf per 2 a 3 del València davant el Girona.
La primera ocasió del partit ha arribat mitjançant el peu esquerre d’un jugador que no sol estar convidat a la festa de l’atac: Pere Pons. El València no ha passat per alt l’amenaça. Rodrigo i Guedes s’han mirat, i l’espanyol ha fet una passada en profunditat al portuguès que ha il·luminat totes les carències de Ramalho a l’hora de defensar amb espais a l’esquena. Guedes ha salvat la sortida de Bono ajustant la pilota al seu pal esquerre i, així, ha avançat l’equip de Marcelino i ha fet el seu primer gol d’una temporada nefasta a nivell personal, prefaci d’un primer temps en què ha estat el jugador valencianista amb més verí.
Àlex Granell, avui amb un braçal de capità morat en commemoració del Dia Internacional de la Dona, i Ramalho també s’han mirat. I potser ahir van veure el Barça-Rayo Vallecano des del mateix sofà. Perquè el català i el basc s’han convertit en Leo Messi i Gerard Piqué, respectivament, per calcar el primer gol blaugrana d’ahir, que a Montilivi també ha servit per empatar l’enfrontament. Ha estat el premi per un Girona ben situat sobre el terreny de joc, però que només era capaç d’arribar a la porteria de Neto mitjançant la pilota aturada. L’excepció ha tingut lloc quan s’apropava el descans i Aleix García ha trobat el cap d’un Stuani poc influent fins aleshores. Aquest, molt forçat, no ha pogut dirigir la rematada entre els tres pals. Sí ho ha fet la serp Guedes amb un xut potent que Bernardo ha tret sobre la línea de gol després que Bono no fos capaç de rebutjar la pilota fora de la zona de perill.
Eusebio no desitjava un partit ràpid perquè la gespa de Montilivi ha estat una de les més lentes de la temporada. La pilota es movia d’un jugador a un altre amb mandra. El val·lisoletà deu haver canviat d’opinió al descans perquè el Girona ha iniciat el segon temps amb un joc combinatiu i ofensiu que ha despertat el públic gironí, no gaire actiu fins aquell moment, endormiscat pel sol primaverenc que ha banyat l’estadi a l’hora de la migdiada. L’efecte també ha arribat a Stuani, qui ha trobat el seu primer remat de cap en condicions. Ha estat flor de vuit minuts, la quantitat de temps que ha necessitat Dani Parejo per trobar una pilota a la frontal de l’àrea i fer el segon. El silenci ha retornat.
El Girona està sent capaç de ser regular en el nivell de joc, movent-se entre l’aprovat i el bé amb puntuals notables com al Santiago Bernabéu en lliga, però no aconsegueix la mateixa estabilitat en els resultats. Les bonanoves portades de terres madrilenyes contrasten amb les males notícies viscudes a Montilivi. El problema no és d’actitud i avui s’ha pogut tornar a comprovar. L’equip ha encaixat les tres bofetades amb dignitat i persistència, i Eusebio, atrevit, ha intentat canviar el signe del partit amb la doble entrada de Pedro Porro i Doumbia per Aleix García i Ramalho. Encara quedaven vint minuts per disputar-se. Tot just després, el València s’ha quedat amb un menys per l’expulsió amb doble targeta groga de Santiago Roncaglia i la possibilitat de puntuar s’ha apropat.
Tant, que momentàniament s’ha fet realitat amb el gol de penal -a instàncies del VAR- de Christian Sutani, el seu setzè a LaLiga, a falta de només vuit minuts. L’última bala d’Eusebio havia estat Patrick Roberts -per Raúl Carnero-. Aleshores, ha tornat a sorgir a la superfície l’autoestima gegant d’un equip que, independentment de les seves collites de punts, només decep una vegada per temporada: quan visita Ipurúa. L’últim tram de partit ha estat un assetjament gironí a la porteria de Neto que, injustament, ha decidit en el 90 un gol de Ferran Torres a la porteria de Bono.