La imatge que Anglaterra ha deixat durant la Copa del Món, i especialment després de la semifinal contra els Estats Units, és la d’un equip amb caràcter, lluitador i amb la capacitat de capgirar el rumb d’un partit en un obrir i tancar d’ulls. La caiguda davant les nord-americanes va ser dolorosa. Les angleses van donar el 100% d’elles mateixes per mantenir-se vives en una eliminatòria on el VAR i un penal desaprofitat van esvair el somni d’una primera final amb toc anglès. Per Suècia tampoc ha estat fàcil sobreposar-se. El record del gol de Groenen a la pròrroga encara és molt tendre. Tot i així, malgrat que contra Holanda les nòrdiques es van mostrar més aviat prudents, l’equip de Peter Gerhardsson ha fet un canvi de xip per adjudicar-se, per tercera vegada, el bronze mundial.
Els antecedents entre les dues nacions -25 enfrontaments- són clarament favorables a Suècia amb 14 victòries. Una dada que pot haver contribuït a un inici de partit dominat per les escandinaves, que han tret profit de les imprecisions, poc habituals, de la defensa anglesa durant els primers vint minuts. Un rebuig poc encertat de Greenwood a dins de l’àrea ha facilitat la diana d’Asllani i, una estona després, ha estat un xut creuat de Jakobsson el que ha acabat a dins de la porteria. Davant d’aquesta situació, el gran secret ha estat la reacció d’Anglaterra. Exceptuant el duel contra els Estats Units, les angleses no han començat cap partit de la competició d’enguany per darrere del marcador. Les lleones han tret les urpes abans del descans en els quinze minuts més emocionants. Kirby ha batut Lindahl -qui haurà disputat el seu cinquè i, possiblement, últim Mundial- i Ellen White s’ha tornat a trobar amb el VAR, que ha anul·lat el seu gol per unes mans dubtoses dins de l’àrea.
La pèrdua d’Asllani i Rolfö per lesió ha estat un cop dur per l’equip suec. De fet, la seva abscència s’ha notat fins al punt que Anglaterra ha aconseguit més control del joc al segon temps. Les angleses, amfitriones de l’Eurocopa del 2021, no han tirat la tovallola en cap moment i Phil Neville ha buscat més atac amb la incorporació de Jodie Taylor. Les nòrdiques han aprofitat la seva superioritat en els contraatacs, mentre que les del Regne Unit depenien massa de les accions a pilota parada. Poques ocasions de gol i de perill escàs. El ritme i els nervis a l’Allianz Riviera de Niça s’han animat a mesura que s’acostava el final. Nilla Fischer ha salvat l’empat des de sota els pals després d’un xut de Karen Carney, que s’ha despedit de l’afició en l’últim partit de la seva carrera futbolística. I, mentre els seguidors suecs resaven per sentir el xiulet final, Telford ha posat les mans per evitar el tercer gol nòrdic.
Després de quedar-se als vuitens al Canadà, Suècia, que ha estat present en totes les Copes del Món de la història, marxa de França igualant els registres del 1991 i del 2011. Només Holanda ha estat capaç d’imposar-se a la seva experiència. Tot i la decepció de les angleses, que volien revalidar el tercer lloc obtingut al Canadà, la selecció ha tancat un torneig molt complet on ha mostrat el salt de nivell que ha viscut el futbol anglès. I, en dos anys, si el país segueix els passos d’Holanda, tindrà l’oportunitat de coronar-se, a casa, com a campiona d’Europa.