El Barça, com molts d’altres equips no només de futbol, té dependència dels seus millors jugadors. I no cal que sigui només Messi. Sense l’argentí, el conjunt blaugrana perd més de la meitat del seu potencial. Però ja sigui el porter, un lateral, un central, un migcampista creatiu, un interior o un davanter; si aquell futbolista que falta és imprescindible, l’equip ho acaba notant.
I quan el Barça no té sobre la gespa Sergio Busquets, el grup se’n ressent. I molt. La junta directiva blaugrana li ha apujat el sou sense ampliar la relació contractual per, a banda d’haver-li promès ser el tercer millor pagat de la plantilla en la signatura del darrer contracte, considerar-lo insubstituïble en la seva posició.
Des de la seva ascensió meteòrica amb Pep Guardiola ara fa deu anys, cap dels entrenadors s’ha atrevit a fer-lo descansar més minuts dels necessaris. Sempre ha estat titular i mai, en cap de les darreres deu temporades, el de Badia ha tingut competència. Es va carregar el veterà i imponent Touré Yaya amb només 20 anys i des d’aleshores ningú ha pogut amb ell.
92,5% d’encert en la passada
A Anoeta, Sergio Busquets ha estat suplent. La presència impepinable amb la selecció espanyola ha fet pensar Valverde, que ha preferit fer-lo descansar en previsió dels set partits que arriben en els propers 23 dies. Una bogeria que Sergio, amb 30 anys, podria però no hauria d’aguantar. Ivan Rakitic ha ocupat el seu lloc, però res ha estat el mateix. El Barça ha fet una primera part desastrosa en la creació. Pèrdues de pilota evitables, poca velocitat en la circulació, moviments previsibles i molt poques idees per trencar la teranyina de la Reial Societat. Costava que el mig del camp connectés amb Messi.
La idea, però, ha durat ben poc. En primer lloc, Sergi Roberto -que ocupava la posició de Rakitic a l’interior- ha tornat al lateral per corregir les imprecisions de Semedo. I en el minut deu de la segona part, Busquets ha saltat a la gespa per posar ordre des de la seva intocable posició de migcentre. I tot ha canviat. El Barça ha estat més fluïd, més precís i més ambiciós. I el més important, ha mogut la pilota amb el criteri i la velocitat que feia falta.
Sergio Busquets, en 37 minuts, ha fet gairebé més passades que Rafinha (43) en gairebé una hora de joc. El de Badia n’ha realitzat 40, amb un percentatge d’encert que posa de manifest la seva importància sobre el terreny de joc (92,5%), el segon jugador més precís per darrere d’Umtiti. El Barça no està preparat jugar sense el seu ‘5’ i això comença a ser un problema per a la direcció esportiva. Per molts intents que s’hagin fet en els darrers anys, ‘Busi’ segueix sense tenir recanvi. I ja va pels 30.