El nou “Pichichi” de Primera Divisió (10 gols) ha estat el protagonista del “clásico catalán” que ell mateix, discutiblement, va batejar. Dos gols seus als primers cinc minuts alteraven el plantejament del partit. Tot i disposar de 80 minuts per fer el tercer, no ho ha aconseguit.
El porter Bounou ha tornat a participar amb les seves mans salvadores però a l’altre extrem del camp esperava l’uruguaià per fer el que millor sap fer: marcar de cap. Amb el braçalet lligat ha exercit de líder des de la punta de l’esquema. Al Girona encara li falta veterania per administrar els partits a Primera però ell hi ha posat la dosi necessària. A la primera part esperant els contraatacs i després del gol de l’Espanyol, pilota que rebia al mig del camp, pilota que significava una alenada d’aire pel seu equip.
Stuani no havia vingut amb la intenció de quedar bé amb el seu exequip. En la celebració dels gols no s’ha moderat. Ha tornat boja la defensa, primer amb joc i després amb l’actitud. Que jugui amb els braços no és res nou. David López ho sap prou bé. L’any passat al mateix partit l’uruguaià li va trencar el nas. A la segona volta a Montilivi el capità de l’Espanyol va tornar a acabar fart del joc de salts de Stuani. El conflicte ha revifat i novament un cop a la cara de López li ha costat la groga.
A falta de cinc minuts pel xiulet final, Eusebio l’ha tret del camp. La graderia de l’Espanyol ha certificat que ja no se l’estima tant. Així encara, els amics que manté al RCDE Stadium són pocs però són dels bons: Amb la grada gairebé buida, ha sortit a la gespa a aplaudir un petit sector de l’afició.
El primer hat-trick de Stuani encara haurà d’esperar. Tot i haver tingut ocasions, potser el que ha faltat ha estat que alguna d’elles hagués estat amb el cap. Encara amb el gol de Doumbia per fer l’1-3 final es fa palesa, un cop més, la “Stuanidependència”.