En aquesta excepcional extensió de la temporada 19-20, agost avall, estem veient partits infumables i d’altres de molt bonics i emocionants com ha estat la final de l’Europa League amb gols, bon joc i competitivitat, en el que el Sevilla ha guanyat la seva sisena final de l’Europa League, de les sis finals que ha participat.
I ha començat malament per als andalusos quan Lukaku ha convertit un penal en el minut cinc. La reblincada de ràbia del Sevilla ha estat inesperada i en el 12, després d’haver tingut la pilota força estona ha aconseguit l’empat en un cop de cap de De Jong, avui titular coma davanter centre.
I aquesta sensació de remuntada ha canviat de cantó quan, després que De Jong avancés el Sevilla en el minut 33, solament dos minuts més tard, en el 35, és Godin qui retorna la igualada. Després de tanta bogeria, als dos equips els està bé arribar al descans amb empat i la prudència es manté al llarg de la segona part fins que, en el minut 74, ha arribat un remat de xilena del central brasiler, Diego Carlos, l’home responsable del penal inicial, que anava a fora però topa en Lukaku, l’autor del primer gol i es trenca la igualada i la resistència de l’Inter, que no aprofita el darrer quart d’hora per, com a mínim, forçar la pròrroga.
Petit capítol per a Lautaro Martínez, el davanter argentí de l’Inter que tanta i tanta tinta ha fet gastar en els mesos on no hi havia cap notícia esportiva. Doncs no se l’ha vist i ha acabat substituït just quan l’Inter necessitava més pólvora, però, almenys avui, no en tenia.