Han ressonat els timbals com mai a la Graderia del Camp Nou, únics pertorbadors del silenci d’una nit de febrer a Barcelona. Calla l’estadi quan no s’engresca amb el joc del Barça i el mutisme parla per si sol al barri de les Corts. Són difícils de pair els partits del Barça de Valverde en aquest tram de temporada, sobretot si és com el d’avui, guanyat 1-0 i de penal contra el Valladolid.
Ni Messi, que ranqueja pel camp, pot encendre l’espurna d’un equip que arriba al tram més important de la temporada en el seu pitjor moment. L’argentí sembla tocat físicament i no hi ha ningú al mig del camp disposat a prendre la batuta d’aquesta orquestra que desafina per tots cantons. Només es salva Piqué, que sembla més centrat en el futbol com més negocis empren. Ell ha provocat el penal i l’ha transformat Messi, amb un llançament sec, dur, fort, impossible d’aturar per un exblaugrana com Jordi Masip.
Sobta veure a la fotografia oficial del Barça a Boateng, amagat sota el nom de Prince, qui sap si per donar-li glamur a un fitxatge que no s’aguanta per enlloc. Tampoc ha millorat el rendiment de Boateng Luis Suárez. El charrúa està ofuscat i ha errat quatre oportunitats claríssimes quan ha sortit. La inacció dels homes del Txingurri ha donat ales al Valladolid. Un equip completament inofensiu s’ha vist temptat d’anar a buscar Ter Stegen i a punt ha estat de costar-li un disgust a un Barça completament apàtic i desganat.
Només una falta clara sobre Messi a la frontal, no xiulada per Martínez Munuera, ha activat el crac culer. Aleshores ha intentat el 10 generar quelcom que faci trempar els aficionats de cara al Tourmalet de partits que li vénen de cara. S’ha intentat associar amb Sergi Roberto, Suárez i Coutinho, que ha entrat substituint Dembélé.
L’espurna final ha arribat quan Suárez i Coutinho han homenatjat l’all-star de l’NBA amb una jugada de showtime que ha acabat en penal. Messi l’ha executat pel mateix cantó que a la primera meitat i aquest cop, Masip, sí l’ha aturat. Ha estat el punt final a una nit que el Camp Nou no trigarà a oblidar però el punt i seguit a les preocupacions d’un equip que arriba malament al moment de la veritat.