Si Lionel Messi demana que el soci i l’afeccionat ompli l’estadi, per alguna cosa serà. El capità del Barça no és oportunista. No ho ha estat mai. Si parla d’algun aspecte relacionat amb el club és perquè hi entén. Sap de què parla i no flirteja amb la rumorologia, ni l’especulació. Messi ho és tot per al Barça, com el Barça ho ha estat tot per a l’argentí. Retroalimentació que quedarà vídua el dia que el ’10’ decideixi penjar les botes i abandonar milions de seguidors que el veneren per les seves accions irrepetibles dins un terreny de joc.
Quan Messi anomena els joves de la Masia i s’atreveix a posar en dubte la confiança que la junta directiva els ha tingut durant els darrers anys ho fa coneixedor del funcionament intern del club. Quan defensa l’estil cruyffista ho fa sabedor que aquest equip no té altres maneres més atractives i directes d’aconseguir bon futbol i títols. Quan destaca Arthur Melo per sobre de la resta d’incorporacions ho fa després d’haver compartit entrenaments amb el brasiler i haver comprovat que és l’home ideal per preservar l’ADN.
No es pot dubtar de les reflexions del futbolista més influent de la història del Barça. Tampoc quan cita els espectadors a l’estadi perquè presenciin el millor partit de la temporada i una remuntada emotiva, amb fases èpiques com l’aturada del penal de Cillessen, un gol del Sevilla que posa en tensió el Camp Nou i una cirereta en forma d’obra d’art executada en el darrer minut de partit.
Si Messi vol, el Barça és una piconadora. Una màquina d’atropellar rivals, un equip imparable liderat per un futbolista que, tot i no anotar -ho va fer en l’última jugada-, regala noranta minuts d’una bellesa radiant. Messi sabia que el Barça seria a les semifinals de la Copa del Rei, com també sap que, aquesta temporada, el seu equip competirà per assolir la tant preuada Lliga de Campions. Si el ’10’ la vol amb ànsia, que tremoli Europa. Perquè Messi és capaç de connectar i desconnectar tot un equip. D’apagar-lo en moments en els quals només necessita un 30% del seu rendiment i de desplegar-lo amb tota la força en situacions transcendentals.
El Barça és capaç de vèncer caminant, de liderar la Lliga a cinc punts de distància del segon classificat havent-se despentinat en un parell dels vint-i-un compromisos disputats fins avui. Però també està perfectament qualificat per exhibir-se a Wembley, al Giuseppe Meazza, davant el Reial Madrid o en duels de cara o creu com el d’aquest dimecres a l’Estadi. Futbol d’altíssim nivell practicat per un equip que és capaç de dosificar-se per les grans cites sense perdre competitivitat en els partits regulars. I si Messi ho vol, el Barça lluitarà per tot.