L’Espanyol de Rubi ha normalitzat el fet de jugar bé. No és flor d’un dia, i els blanc-i-blaus s’estan convertint en un equip temible; ja comencen a fer por quan tenen la pilota. És el vol el nou tècnic perico, que ordena les peces del seu once amb l’objectiu de practicar el futbol de posició en el que creu. I tot això passa pel mig del camp, la zona on es cou el model de joc vistós i atractiu que va prometre el maresmenc en la seva presentació. Roca, Granero i Darder són els encarregats de gestar-lo. Contra el València va brillar Marc Roca, avui ho ha fet un Granero que ha aturat i ha accelerat el futbol dels pericos quan ha estat necessari. A més a més, amb una gran recuperació a prop de l’àrea rival, el Pirata ha permès que el renascut Sergio García fes el gol de la victòria d’un Espanyol que pot acabar la jornada en zona Champions.
El pla de Paco López
La primera vegada que Diego López ha tret de porteria s’ha vist obligat a llançar la pilota en llarg, quelcom molt poc habitual en l’Espanyol d’un Rubi que incideix especialment en sortir en curt des del darrere. La pressió altíssima de Boateng, Martí i Bardhi sobre David López, Hermoso i Marc Roca palesava que el primer objectiu de Paco López era obstruir des de l’arrel el futbol de posició dels blanc-i-blaus, que, amb paciència, han acabat trobant la manera d’activar els tres del mig del camp.
La segona premissa dels valencians era aprofitar la verticalitat dels seus atacants, personificada en el vertigen d’un Morales omnipresent que ha fet suar de valent Javi López quan ha arrencat la moto amb espais. Amb el pas dels minuts, l’Espanyol ha fet un pas endavant per instal·lar-se en camp contrari per tal de combinar més a prop de la porteria d’Oier i posar a prova l’ordre defensiu dels granotes. Això encara ha accentuat més la fórmula recuperació i contraatac que ha buscat des de l’inici el Llevant, amb molts problemes per atacar en estàtic.
Marc Roca marca el camí
Marc Roca superava línies amb les seves passades verticals, i l’Espanyol, desencertat en els metres finals, ho intentava per dins i per fora. Quan no trobava el forat, xutava des de lluny. El Llevant replegava a l’espera de fer arribar pilotes a Morales, un autèntic maldecap per Javi López, que gairebé sempre es quedava sol amb ell al centre del camp quan el conjunt blanc-i-blau llançava un corner. Una responsabilitat enorme per a un jugador que és més lent que l’extrem granota. Assumir riscos forma part del llibret de Rubi.
L’Espanyol ha tingut força problemes per seguir sotmetent al Llevant a l’inici de la represa. Els blanc-i-blaus han tornat dels vestuaris lents i imprecisos. S’han despertat de cop al crit de Granero, que ha sortit com una exhalació a pressionar una pilota que havia rebut Campaña, d’esquenes, molt a prop de la seva àrea. El Pirata ha robat la bola i li ha fet arribar a Sergio García, que ha deixat enrere l’últim home del Llevant i l’ha clavat a l’escaire d’Oier. Un autèntic golàs.
L’Espanyol imposa la seva jerarquia
A partir del gol, l’Espanyol ha imposat la seva jerarquia futbolística sobre la gespa enfront d’un Llevant colpejat psicològicament per la diana del del Bon Pastor, que s’ha estrenat a la Lliga. Els blanc-i-blaus s’han alliberat amb l’1-0 i han començat a moure la bimba amb més calma i criteri. Els de Paco López han viscut fins al final de la inspiració d’un Morales que ha portat de corcoll els defensors pericos cada cop que ha rebut la pilota prop de l’àrea. Ell ha estat el millor argument dels granotes, que ho han acabat intentant amb centrades laterals per mirar d’empatar un partit que se’ls hi ha esmunyit de les mans a causa d’un error propi. Els blanc-i-blaus han après dels errors de Mendizorrotza i han contingut sense massa problemes l’empenta final dels valencians.
Si la setmana passada els de Rubi van perdre contra l’Alabès per culpa de dues errades pròpies, avui han forçat una equivocació del rival per sumar els tres punts en la que ha estat la segona victòria consecutiva dels pericos a casa. L’Espanyol s’enlaira i es refà de l’accident de Mendizorrotza.