Anem directament a parlar de la segona part, que la primera ha estat molt dolenta, i en la que s’ha produït el primer gol il·licità i feia pintar el matx força malament per als catalans. Dos canvis al descans canvien la fesomia dels pericos: Morlanes i Melamed entren per Wu Llei i David López. Morlanes ha fet rutllar l’equip i en el minut 51 ha restablert la igualtat amb un xut molt similar al que havia obert el marcador i a la següent jugada, una meravellosa centrada d’en Pedrosa la remata RDT i avança els blanc-i-blaus.
De veure-ho pelut a anar al davant i els pericos han seguit empenyent fent rondar el tercer gol davant d’un Elx momenàniament groggy. També ha sortit Yangel Herrera i, en el seu debut, ha mostrat que sens dubte pot ser una peça molt important en aquest Espanyol. El tercer gol no ha arribat i els pericos es debatien entre insistir-hi, que sempre pot haver-hi un accident, o refredar el partit i ser més pràctics.
I l’accident ha arribat: un refús de Cabrera va al cul de Yangel i l’atacant de l’elx, Benedetto, que estava en fora de joc, queda restituït i solament ha d’afusellar Diego López. Aleshores ve aquella pregunta, que tant repeteixen els de “La Grada”: “Signeu l’empat?” i la resposta unànim és “De cap manera!” i just abans del xiulet final la darrera jugada de l’Elx hauria pogut acabar amb la derrota dels blanc-i-blaus. Donem per bo l’empat, doncs, i, per sobre de tot, alegrem-nos que que els resultats de l’Espanyol es van consolidant i les peces incorporades aquest anys estan oferint molta més combinatòria i un plus de qualitat.