La final de la Supercopa de bàsquet ha caigut del cantó madridista en un partit jugat al ralentí i amb pocs punts. Excepte l’inicial 2-3, el Barça ha anat tota la primera meitat a remolc, sense però cap desavantatge important que li pesés massa, com ara el 18-14 a la fi del primer quart. I ha estat en els darrers moments abans del descans, quan ha repetit aquest mínim avantatge per anar als vestidors amb un sol punt per davant (31-32). El quintet de sortida ha estat ORIOLA, MIROTIC, CLAVER, HEURTEL, CALATHES, o sigui que, almenys de sortida, a Jasikevicius li agrada fer jugar a la vegada als dos bases. De seguida, i veient que entraven els triples blancs, ha sortit Abrines amb la missió de repetir la gran semifinal d’ahir davant el Baskonia i retallar punts, però avui no ha estat encertat.
El joc ha seguit una mica desballestat com si es volgués tota l’emoció per al darrer quart i amb el Madrid reservant Llull i Rudi. El tercer quart acaba 50-40. Només entrar en el darrer període, el Barça s’ha posat per davant (50-56) respost pel Madrid que, amb un triple de Llull ho capgira (57-56).
Aleshores s’entra en l’intercanvi de cistelles fins al 63-58 favorable als blancs, faltant tres minuts, que coincideix amb la cinquena falta de Calathes, que feia ben poc havia fet la quarta. Mirotic retalla (63-61) i empata a 63 faltant 2,30 minuts. Més empats, a 65 (Deck i Heurtel), a 66 i 67, amb tandes de tirs lliures encistellats un de dos, quan Campazzo fa una cistella amb molta sort que li acaba entrant en un tir estrambòtic: 67-69.
Amb temps morts pel mig de les dues banquetes, les dues darreres jugades crucials del Barça acaben a les mans de Hanga, que no sap aprofitar-les i, a més, cauen dos darrers tirs lliures de Rudy, amb el temps acabat, que eixamplen la diferència final.
Si és un assaig de pretemporada, ha estat un bon assaig. Si és la final per un títol, és mal resolt. Segur que tot serà a fi de bé i l’engranatge anirà pulint-se.