Històricament, l’Espanyol ha destacat per formar defenses centrals, però en els darrers anys, el club blanc-i-blau també s’ha especialitzat en la producció de laterals esquerres, una de les posicions més cotitzades en el futbol actual. De Capdevila a Dídac, passant per David García, Aarón Martín o Nil Jiménez, que, aquesta temporada, encara en edat juvenil, ha irromput amb força a l’Espanyol B de David Gallego per fer-se amb el lloc que ha deixat vacant Adrià Pedrosa, que des de fa mesos s’entrena amb el primer equip i ja s’ha estrenat a Primera Divisió de la mà de Rubi. Nil Jiménez, que té 18 anys i va començar la temporada al Juvenil A, actualment sol ser titular a Segona B amb el filial perico i ja ha estat convocat per la selecció espanyola sub-19. És l’última perla de la factoria de laterals esquerres que és Sant Adrià.
Moisés Hurtado, actual tècnic del Juvenil A de l’Espanyol, va ser l’entrenador de Nil Jiménez al començament de la present temporada. Segons l’ex futbolista blanc-i-blau, el jove lateral barceloní, que practicà l’atletisme abans de dedicar-se amb cos i ànima al futbol, “és un perfil de jugador molt semblant a Marc Navarro per l’altre costat”. “Té bon peu esquerre, però per sobre de tot destaca per la seva exuberància física i per la seva profunditat per la banda”, explica Hurtado. A més a més, el preparador perico apunta que la filosofia de futbol i el model de joc associatiu que proposa el club català en totes les seves categories inferiors beneficia la producció de laterals llargs, protagonistes també en fase ofensiva, quelcom que subscriu Carlos Clerc, un altre producte del planter. “Al cadet i al juvenil solíem jugar amb rombe al mig de camp i això feia que els laterals ens incorporéssim molt perquè els centrecampistes tendien a buscar els carrils interiors”, manifesta Clerc, un defensa amb ànima d’extrem que, gràcies a la seva vocació ofensiva, potenciada durant la seva etapa a Sant Adrià, s’adapta també molt bé a la posició de carriler.
De Capdevila a David García
Va haver-hi una època en la qual l’Espanyol buscava any rere any un recanvi per a David García, el lateral esquerre que més partits ha jugat a la Lliga (218) amb la samarreta blanc-i-blava. Ricardo Cavas, Womé, Didier Domi, Clemente Rodríguez, Beránger o Vignal van ser fitxats per prendre-li el lloc al defensor manresà, que, amb el seu ordre i disciplina, sempre es va acabar imposant als seus competidors. Des de Joan Capdevila, que després de debutar i jugar 16 partits la temporada 1998/99 va ser traspassat a l’Atlètic de Madrid, cap lateral esquerre format al planter s’havia fet un lloc al primer equip fins a l’arribada de David García. Capdevila, ja com a campió d’Europa i del món, acabaria tornant al club català per jugar-hi poc més de 50 partits repartits en les seves dues últimes temporades a l’elit.
Aarón Martín, el paradigma
Si temps enrere l’Espanyol incorporava laterals esquerres gairebé cada mercat de transferències, des de fa més de cinc temporades, i amb l’única excepció del retorn de Dídac Vilà, el club blanc-i-blau no ha hagut de fitxar cap futbolista específic per jugar en aquesta posició. L’últim fou Juan Fuentes, signat l’estiu de 2013. Des de llavors, Víctor Álvarez, Rubén Duarte, Aarón Martín i Adrià Pedrosa han debutat oficialment amb el primer equip procedents del filial, una clara evidència de la bona salut del planter perico en relació a la producció de laterals guerxers. A més a més, la marxa d’algun d’ells, com és el cas d’Aarón Martín -venut al Mainz 05 el juliol passat per 9 milions d’euros- ha servit per fer caixa, una fórmula necessària per quadrar els números de l’entitat i créixer com a club. El seu lloc a l’onze actualment l’ocupa Dídac Vilà, també format a Sant Adrià. El mataroní fou traspassat el 2011 al Milan a raó de 4 milions d’euros, però, després de diferents aventures lluny de Cornellà-El Prat, el 2017 va tornar a l’Espanyol, on actualment pugna per un lloc a l’onze amb Pedrosa, l’últim lateral que ha prorromput al primer equip. Amb un grapat d’aparicions, n’ha tingut prou per confirmar que és un jugador de futur, amb una velocitat endimoniada i una capacitat per ser transcendent en atac que el converteixen en una peça molt útil per a Rubi.
Hi ha vida més enllà de l’Espanyol
A banda dels David García, Rubén Duarte o Aarón Martín, jugadors que han passat pel filial i que s’han establert al primer equip, hi ha d’altres laterals esquerres formats a l’Espanyol que han acabat fent carrera a l’elit, però lluny de Cornellà-El Prat. És el cas d’Edu Albàcar, Carlos Clerc o Fede Bessone. Clerc va debutar a Primera amb el conjunt blanc-i-blau, que no va acabar de confiar en ell i el va cedir al Sabadell i el Girona abans que el futbolista rescindís el seu contracte i marxés a l’Osasuna amb la carta de llibertat sota el braç. Al Sadar ha estat indiscutible des de la seva arribada, també la temporada que els navarresos van estar a Primera Divisió.
Clerc va marxar de Barcelona amb l’arribada de Quique Sánchez Flores. No es sentia prou valorat i va decantar-se per un club que apostés amb força per ell. Tot i la manca d’oportunitats al primer equip, no li guarda rancor a l’entitat, ans al contrari. “M’alegra que ara l’Espanyol torni a fer confiança en el planter. Em genera satisfacció, i crec que molts dels que vam sortir també som partícips de l’èxit que suposa consolidar jugadors de la casa al primer equip”, acaba Clerc, que com l’argentí Fede Bessone es va haver de buscar la vida fora de l’Espanyol.
Bessone va arribar al filial blanc-i-blau procedent del Barça C, on va coincidir amb Leo Messi. A diferència de Clerc, Bessone ni tan sols va poder debutar oficialment a Primera. Va estar a punt de fer-ho, segons ell mateix desvela: “Valverde em va venir a buscar al vestidor del filial i em va portar fins al camp d’entrenament del primer equip. Em va dir que seria titular en la primera jornada d’aquella Lliga (2006/07), a casa contra el Nàstic, perquè David García s’havia lesionat. Però el dissabte al migdia, després de l’últim entrenament previ a l’enfrontament, em van comunicar que no podria jugar perquè no tenia la doble nacionalitat i la quota d’extracomunitaris ja estava completa”. La temporada següent va renovar amb fitxa del primer equip, però, com que no va obtenir el passaport espanyol fins a mitjans de curs, va marxar cedit al Nàstic. Una segona volta gairebé en blanc a Segona al club grana va precipitar la seva sortida de l’entitat catalana, que va rescindir el seu contracte. D’allà se’n va anar al Swansea, l’equip amb el qual acabaria debutant a la Premier uns anys més tard. Actualment, amb 35 anys, segueix en actiu a l’Andorra de Gerard Piqué. Tant Bessone com Clerc, després de passar per Sant Adrià, han acabat fent carrera més enllà de l’Espanyol, que en els darrers anys s’ha convertit en un club especialista en la formació de laterals esquerres per a l’elit del futbol.