No han passat ni vint-i-quatre hores de la jornada de Pedro Sánchez a Catalunya que el president ja comença a aigualir-la i a “compensar” els seus barons territorials del que “ves-a-saber-què” se li hagi atorgat a Catalunya. Seguint amb allò del “café para todos”, cal immediatament donar el mateix a tothom i l’oportunitat, amb l’Aragó, es presenta amb la candidatura dels JJOO d’hivern de 2030. El missatge del president espanyol és directe: “Si ens els donen, serà un projecte d’estat i la participació de Catalunya i l’Aragó serà en termes d’igualtat”
Pedro Sánchez, efectivament, és a Saragossa on ha satisfet el president d’aquell territori (dir el president aragonès podria dur a equívoc) amb la seva presència, venint de Catalunya, i enfortint la posició de l’Aragó en la proposta olímpica que, no cal dir, va sortir de Catalunya, en concret de la Barcelona capital. En cap cas l’estat no contemplaria uns altres jocs organitzats solament per una part catalana. La corda que ens van donar a la dècada dels 90 s’ha estret (i no estrenyut) i l’èxit de Barcelona 92 encara els cou.
La reunió de treball de Saragossa entre Pedro Sánchez i Javier Lambán no apareixia en cap agenda oficial i s’ha tancat en les últimes hores i, sobre l’objectiu que persegueix, les agències són clares: “El president de Govern, Pedro Sánchez tanca aquest dijous a Saragossa qualsevol mena de discussió sobre la candidatura compartida per Aragó i Catalunya dels Jocs Olímpics d’hivern 2030. Sánchez es reuneix amb el president d’Aragó, Javier Lambán, amb l’objectiu de reforçar la seva posició sobre un projecte olímpic compartit amb Catalunya en un pla d’igualtat.”