En aquesta època política, en la qual la tensió i la discòrdia entre els partidaris del dret d’autodeterminació de Catalunya i els defendors de la unitat indissoluble d’Espanya s’ha apoderat de qualsevol debat electoral, embolcallar-se amb la bandera i apel·lar a l’esperit inviolable de ‘la Roja’ -la gran selecció de tots-, atropellant tot allò que no faci olor d’amor envers la pàtria, està a l’ordre del dia dels candidats al Congrés dels Diputats de Madrid.
Criticar amb contundència els qui no estimen Espanya o la seva selecció assegura un bon grapat de vots, i encara més si en els discursos emfàtics i gairebé bèl·lics s’hi inclouen noms com Pep Guardiola o Gerard Piqué, enemics de l’única nació existent en territori espanyol. Els principals presidenciables ho tenen claríssim i no han desaprofitat l’ocasió per intentar posar-se a la butxaca els lectors del diari esportiu més consumit del país.
Durant tota aquesta setmana, prèvia a l’inici de la campanya electoral, Pedro Sánchez, Pablo Casado, Albert Rivera, Pablo Iglesias i Santiago Abascal -sí, l’extrema dreta també hi té cabuda- han ocupat les portades del Marca, totes elles enfocades en declaracions sense cap tipus d’incidència en el programa electoral dels cinc partits als quals representen. El crit de guerra dels candidats ha tingut un enfocament únic i indiscutible: Catalunya i els catalans.
Excloent-hi Pablo Iglesias, que respecta la voluntat de les federacions de futbol catalana i basca d’assolir el reconeixement internacional, la resta de candidats ha signat un discurs negativista, censurador i intolerant amb els desitjos d’una part de la població. “No és negociable. Espanya és una nació i no juguem contra nosaltres mateixos”, assegura Rivera. Per als presidenciables només hi ha lloc per a una posició política: sentir-se molt espanyol, respectar l’himne estatal sense cometre l’aberració de xiular-lo i negar que a Espanya hi hagi presos polítics. “No es poden tolerar els xiulets a l’himne, hem d’acabar amb això”, defensa el líder de l’extrema dreta.
Els candidats del Partit Socialista, Partit Popular, Ciutadans i VOX no han dubtat a l’hora de posar noms i cognoms per assenyalar els qui consideren mals espanyols. Gerard Piqué, no podia ser un altre, és el personatge més utilitzat per captar vots dels ciutadans afeccionats a l’esport de competició. Quatre dels cinc presidenciables el citen en les seves entrevistes. “Piqué no ha estat coherent en els darrers anys, ha manifestat el seu suport al separatisme i la seva hostilitat al projecte d’Espanya”, defensa Abascal. “Piqué ha fet declaracions parlant de presos polítics, que ve a dir que Espanya és una dictadura”, diu Rivera.
Pablo Casado, a més, és capaç de diferenciar entre l’espanyol de bé i l’espanyol sense una opinió respectable. “Crec que els esportistes han de tenir una responsabilitat social. Si compares Piqué amb Rafa Nadal t’adones que els dos, amb les seves idees i colors, en fi, les comparacions són odioses”, ha arribat a expressar, sense cap pudor en classificar les declaracions públiques dels dos esportistes. Aquesta responsabilitat social de la qual parla Casado va encaminada únicament a defensar l’espanyolisme.
Un altre dels noms per excel·lència és Pep Guardiola. El mànager del Manchester City i exjugador i entrenador del Barça també se situa en el centre de les ires dels candidats per mantenir una opinió ferma favorable al dret d’autodeterminació. Sobretot de Pedro Sánchez i Albert Rivera, que consideren intolerables algunes de les seves expressions. “M’ofèn quan Guardiola parla d’Espanya com un estat autoritari”, diu Sánchez, mentre que Rivera va més enllà: “Quan Guardiola afirma que Espanya és una dictadura, això no es pot tolerar! És una persona que està mentint expressament. Espanya és una democràcia i quan algú diu que hi ha presos polítics també menteix.”