Ens havíem entretingut analitzant les novetats de la represa de la lliga i les variants que suposaven tècnicament i tàctica les noves circumstàncies: sense públic, cinc canvis, pauses d’hidratació… fins que a la tercera jornada de les onze d’aquest apèndix condensat de la competició ha arribat la clatellada de la normalitat. I no és cap “nova normalitat” sinó la de sempre: entrenadors destituïts i rodes de premsa amb retrets. El que passa és que tot molt més ràpid, que no hi ha temps de pausa, no hi ha temps de reflexió, que el quart partit és d’aquí tres o quatre dies.
Així, de matinada (per ser exactes a la 1:48) i a cop calent (per Twitter), Rubi ha estat destituït com a entrenador del Betis, després de la derrota de l’equip sevillà a San Mamés per un minso 1-0, i l’entrenador de l’Espanyol, Abelardo, no va poder-se’n estar de carregar contra els seus jugadors, a la roda de premsa, assenyalant que “No ens hem pres aquest partit com si fos el darrer i els que han entrat no han aportat res”. Doncs resulta que bètics i pericos es troben dijous a Sevilla. Això és un veritable estrès, un no parar.
I, en el cas de l’acomiadament de l’entrenador de Vilassar, en Joan Francesc Ferrer (conegut com a “Rubi”) un entrenador fitxat per tres temporades en el marc d’un projecte bètic a “llarg termini”, el detonant és un penal fallat faltant pocs minuts per al final, que hagués suposat l’empat a un, i possiblement hauria evitat la destitució del català. D’acord que el Betis portava una sola victòria en deu partits, però, un cop més, ha estat la piloteta no entrant el detonant de l’acomiadament.
I d’Abelardo, què dir? Tampoc no té temps de fer gairebé res més que anar fort, que intentar sacsejar el vestidor i, si per fer-ho ha d’entrar en el cos a cos personal, en posar en dubte la professionalitat i el compromís d’alguns dels seus jugadors, segur que ho farà. Ara ja sap que dijous, a Sevilla, tindrà un equip amb un entrenador nou, Alexis un home de la casa verd-i-blanca de tota la vida, amb el que això vol dir d’incertesa afegida.
A la crònica del Sevilla-Barça, ja ens vàrem avançar en assenyalar que l’esperit de les “onze finals” (del Barça per ser campió i de l’Espanyol per salvar-se) no s’havia vist per enlloc i els nervis, aquests nervis que han aparegut a Cornellà-El Prat i als despatxos del Betis, poden també aparèixer a Can Barça si el Madrid aquest vespre se li posa pel davant. Això ja torna a ser la Lliga de sempre!