La segona sessió del judici de Sandro Rosell, que va inciar-se ahir a l’Audiència Nacional, s’ha celebrat avui a la sala de vistes número 2. Aquest ha estat el moment en què l’expresident blaugrana ha declarat durant gairebé tres hores. Però ha decidit respondre només les preguntes de la seva defensa, l’advocat Pau Molins, i no a les del fiscal, José Javier Polo, per “les irregularitats i falsetats que hi ha en el seu escrit”.
En la seva intervenció, Rosell ha assegurat que mentre va fer d’intermediari entre l’Arabian Radio Television i la Confederació Brasilera de Futbol per l’empresa en la qual treballava, ISE, no va cobrar cap tipus de comissió, ni legal ni il·legal. Els seus únics ingressos en aquest assumpte, ha seguit explicant, provenien del seu sou com a col·laborador de l’empresa, que forma part d’un conglomerat saudita. Aquesta va aconseguir el 24 de novembre de 2006 l’acord perquè ART comprés els drets televisius, de retransmissió i d’explotació de 24 partits de la selecció brasilera de futbol -que es jugarien fora del Brasil-.
L’empresa dirigida per Dirk Hollstein “va pagar 1.150.000 dòlars, gairebé el doble del preu que s’acostumava a pagar pels drets televisius d’una selecció. Però jo li vaig dir que ben gestionat podíem doblar els guanys. I em vaig quedar curt”, ha dit Rosell a la seva defensa. A més, ha afegit que l’escrit de la fiscalia “té un error greu perquè mai he cobrat els 8,4 milions d’euros que es diu allà. Vaig renunciar a aquest lloc de treball a finals de 2009, quan vaig decidir presentar-me a la presidència del Barça i quan quedaven encara 10 partits per jugar-se, i només en vaig rebre 5,8″.
Aquests diners, segons Rosell, es van ingressar a l’empresa UPTREND, propietat d’ell mateix i domiciliada a Andorra. “Ens vam repartir la meitat dels diners entre Joan Besolí, el meu soci, i jo -van ser ingressats a la Fundación Regata, el compte personal que Rosell diu que tenia a AndBank-. Ell els va destinar a pagar despeses de l’empresa i a inversions seves i dels seus clients -Besolí era gestor administratiu-, igual que jo vaig fer seguint les recomanacions dels meus bancs. En cap cas van anar destinats a pagar comissions a Ricardo Teixeira”. L’unic que ha explicat que va fer amb l’expresident de la CBF és una inversió a l’illa de Sardenya i la compra d’uns locals en un centre comercial de Rio de Janeiro amb l’esposa del mandatari brasiler i tres socis més.
Pel que fa a la venda de BSM el 2009, forçada per la decisió de presentar-se a les eleccions a la presidència del Barça el 2010 —a causa d’un possible conflicte d’interessos perquè Nike era qui equipava el club català-, Rosell ha negat que fos una venda simulada. “Jo ja havia pactat amb Dirk Hollstein la compra de l’empresa per part del conglomerat àrab, però la Primavera Àrab va provocar que els qatarians i els saudites trenquessin relacions i que el procés de venda s’hagués d’aturar”, ha relatat.
“Aleshores, ja m’havien fet arribar la meitat dels diners de la venda, xifrada en 13 milions d’euros. Em van dir que me’ls podia quedar perquè m’havien donat la paraula i saben el contratemps que allò significava per mi. Al final, la solució va ser que els 6,5 milions anessin com a prèstec per Shahe Ohanessian perquè es quedés l’empresa i la pogués seguir tirant endavant i que ell m’anés pagant la xifra que em devia any a any gràcies als beneficis d’explotació de l’empresa BSM. Així també va tornar el crèdit als àrabs”, ha afegit.
Per últim, Rosell ha dit que abans de ser president del Barça no havia rebut cap denúncia i inspecció i des que va ocupar aquest càrrec va tenir “tres denúncies a l’Audiència Nacional i cinquanta inspeccions d’Hisenda a mi i el meu entorn”. Tant ell com Joan Besolí, l’altre acusat empresonat en aquest judici, han entrat a la sala sense manilles i han estat acompanyats a la sala per una trentena de familiars i amics. Els dos han mostrat alegria en entrar a la sala i veure’ls.