L’Inter de Milà és d’aquells equips que, als qui volen tenir la pilota i dominar tot un partit amb l’esfèrica als peus, els fa molta ràbia. Centrat exclusivament en guanyar duels individuals, mostrar-se extremament segur en el posicionament defensiu i buscant sorprendre a la contra amb la velocitat dels seus homes de banda, amb l’ajut d’un inqüestionable golejador com Mauro Icardi, l’Inter de Luciano Spalletti és el típic rival que posa els pèls de punta a un equip com el Barça.
Evidentment, no parlem d’un equip defensiu amb futbolistes de nivell mitjà, com els què es pot trobar el club blaugrana en la part baixa de la classificació a la Lliga. La qualitat dels titulars del conjunt nerazzurro no genera discussió. A més, l’Inter és el segon equip de la Serie A italiana, només per darrere de la Sampdoria, amb menys gols concedits: sis en les nou jornades disputades fins ara del campionat.
Els milanesos es plantaran al Camp Nou amb l’autobús i ho faran davant un conjunt que no disposa de la seva millor arma (21:00h, Movistar Liga de Campeones). Lionel Messi, amb una fractura de radi, no liderarà el Barça ni serà l’home que posi llum en la penombra de la teranyina defensiva ideada per Spalletti. Messi no obrirà la llauna, ni tampoc filtrarà cap passada perquè els seus companys defineixin davant Samir Handanovic, un cop desmuntat l’ordre tàctic rival atraient mig equip.
El d’avui pot ser l’oportunitat definitiva per a Ousmane Dembélé, relegat de la titularitat amb l’aparició -per bé del futbol blaugrana- del brasiler Arthur Melo, fix en un mig del camp ja indiscutible, amb Rakitic i Sergio Busquets al seu voltant. El francès necessita minuts per tornar a agafar confiança, encara que Ernesto Valverde va admetre, sense explicitar-ho, que els problemes de Dembélé són extensos: “Ha de treballar cada dia als entrenaments. Dembélé pot perdre una pilota, com Rakitic o Coutinho. La qüestió és què fa després, la reacció que té davant la pèrdua”.
L’aposta de La República Esportiva:
