Joaquín Sabina canta en un parell de versos de ‘Peces de ciudad‘ <<que al lugar donde has sido feliz / no debieras tratar de volver>>. Però la vida sovint t’arrossega cap el perill i el 10 d’abril de 2018 el Barça va tornar a Roma, la ciutat on va aconseguir el 27 de maig de 2009 la seva tercera Copa d’Europa de la història -de poca rellevància va ser la visita del 16 de setembre de 2015-. Tots els magnífics records acumulats davant el Manchester United de Cristiano Ronaldo es van esquinçar davant la Roma de Daniele De Rossi i els d’Ernesto Valverde van quedar eliminats d’una forma humiliant als quarts de final de la competició en caure per 3 a 0 a l’Olimpico.
Des d’aleshores, a la ment blaugrana el substantiu Roma ha deixat de relacionar-se amb la ciutat mil·lenària i amb orelludes aixecades per fer-ho amb la catàstrofe esportiva que per tercera temporada consecutiva va privar el Barça d’arribar a les semifinals de la màxima competició europea. Els catalans no van ensopegar ni amb el futur campió de la Champions League ni amb el finalista, sinó amb la revelació del torneig, liderada per un jugador de 34 anys i sense cap estrella mundial a les seves files -només Alisson, el porter, es podia considerar un projecte de jugador TOP-. Però els Strootman, Nainggolan, Kolarov, Dzeko i Manolas van ser suficients per desfer el conjunt de Leo Messi, Luis Suárez, Ter Stegen, Gerard Piqué i Sergio Busquets.
Les culpes van anar, sobretot, dirigides al Txingurri pel seu conservadurisme en el plantejament del partit i per la seva tardança en realitzar els canvis que poguessin aturar la sagnia -aleshores, alguns directius van pensar en la destitució de Valverde-. La primera substitució no va arribar fins al minut 81, seixanta segons abans que Manolas fes el tercer gol de la Roma, quan André Gomes va entrar per Andrés Iniesta. En el 85, Dembélé i Paco Alcácer van rellevar Semedo i Sergio Busquets. De res va servir.
Però a l’hora de repartir culpes també van rebre els jugadors. L’entorn blaugrana va acusar les patums de l’equip -donant per fet que són elles qui decideixen la quantitat de minuts que juguen i no l’entrenador- d’acumular massa esforç físic en partits de menys trascendència i el mateix Luis Suárez va reconèixer aquest estiu que no hagués hagut de jugar el partit previ a Roma davant el Leganés. Per últim, també es van esgrimir com a arguments un excés de relaxació després del 4 a 1 de l’anada i una greu falta d’efectivitat en els enfrontaments fora de casa en les eliminatòries europees: parcial d’un gol a favor i tretze en contra i cap triomf assolit des dels quarts de final del 2016.
A dia d’avui, esmentar Roma a Can Barça és evocar el diable. Però també és una manera de tenir presents els greus errors comesos en un passat proper perquè no es tornin a repetir aquest curs. Roma, Roma, Roma. Poques vegades en el club una derrota s’ha recordat de forma tan recorrent a propòsit. El Barça es nega a ensopegar una altra vegada amb la mateixa pedra. Si es queda sense la final del Wanda Metropolitano, pretén que sigui pels mèrits del rival de torn. Per aquest motiu, Ernesto Valverde i la seva plantilla es van proposar gestionar la temporada de manera diferent des que Leo Messi va sentenciar que volia “esa copa tan linda“ a la presentació de l’equip en el Trofeu Joan Gamper.
Malgrat això, Gerard Piqué ha disputat tots els minuts de lliga aquesta temporada, les rotacions només han exisitit d’una manera clara en les primeres rondes de la Copa del Rei perquè els efectius de segona fila no han estat a l’alçada, el Barça ha seguit ampliant la ratxa golejadora negativa fora de casa en eliminatòries europees en quedar-se a zero a Lió, i Leo Messi i Luis Suárez van disputar el partit complet dissabte davant el Rayo Vallecano. Tots aquests aspectes sortiran a la llum si demà dimecres (21h) l’equip no és capaç d’eliminar l’Olympique al Camp Nou. El propòsit culer és que Olympique no li faci recordar Olimpico a ningú.