El curs 2017-18 van aconseguir la millor classificació històrica a la Lliga Guerreras Iberdrola en finalitzar en vuitena posició. Demà dissabte (19 h), encara que perdin a la pista del BM Castellón, el cuer, les jugadores del KH-7 BM Granollers superaran aquest registre. Però, si guanyen i el Mecalia Atlético Guardés no ho fa a casa davant l’Elx Mustang, el premi encara serà més gran. Molt més gran. Finalitzar en tercera posició i, així, classificar-se per jugar a Europa per primera vegada -ho farien a la Challenge Cup, la tercera competició-. Passi el que passi, Robert Cuesta (Montornès del Vallès, 1987), el seu entrenador, escollit la temporada anterior com el millor tècnic de la Lliga, està satisfet amb tot allò aconseguit.

Lluitar fins l’última jornada per entrar a Europa era l’objectiu a principi de temporada?

Quan veus entrenar l’equip cada dia i el veus competir el cap de setmana amb les ganes que ho fa te n’adones que aquest tipus de repte és possible. Però per nosaltres el més important és entrenar millor que el dia anterior.

La temporada passada ja va ser de rècord i aquesta també ho serà encara que perdeu.

Sí, és una altra passa endavant. L’equip ha assimilat millor el concepte de joc i el fet d’haver mantingut el bloc de jugadores ens ha beneficiat. Les incorporacions han aportat molt i l’equip en conjunt ha respost molt bé a allò que se li demanava.

Sou un  dels equips més joves de la Lliga Guerreras Iberdrola.

Per sort o per desgràcia, l’equip ha anat agafant maduresa a base d’ensopegar. Així va ser, per exemple, als quarts de final de la Copa de la Reina. Jo estic descontent amb el meu plantejament del partit i l’eliminació ens va servir per reflexionar sobre allò que ens va faltar i allò que ens va sobrar.

Aquesta joventut és buscada?

Sí, per necessitat i per idiosincràsia del club. Som un club formador i tenim els recursos que tenim. Hem d’aconseguir que tot això encaixi per ser competitius.

Després d’aquesta temporada imagino que alguns equips potents trucaran a la porta de diverses jugadores del KH-7. Teniu por que algunes marxin?

És llei de vida. Al final, es barregen els interessos col·lectius amb els interessos personals. Hem de ser molt conscients d’on estem com a club i què els hi podem oferir. No em refereixo només a nivell econòmic, sinó també a nivell esportiu i humà. Si alguna marxa, vindran d’altres que s’integraran al projecte. Però la nostra obligació és tenir les jugadores contentes.

Del vostre planter no paren de sortir jugadores vàlides. L’última ha estat la Martina Capdevila, de només 17 anys.

Hem de ser conscients que tractem amb persones i que no som una màquina de crear jugadores. L’aparició d’aquests talents són el fruit del treball dels tècnics del planter, una part fonamental d’aquest club. Nosaltres no tenim el poder de fitxar moltes jugadores de fora de la nostra població com sí passa en d’altres equips de la nostra Lliga. La Martina és una jugadora amb molt talent, però encara li queda molt camí per recórrer.

Mediàticament l’esport femení ha agafat un ressò que fa 10 anys era impensable. Vosaltres també ho heu notat?

Sí, han canviat molt les coses des que vam ascendir a Divisió d’Honor fa cinc temporades. Abans gairebé no hi havia partits televisats i ara la Lliga obliga que n’hi hagi un cada divendres per Teledeporte i que hi hagi streamings de tots els partits. Però, en general, tots els mitjans de comunicació esteu invertint cada vegada més temps en l’esport femení. Els equips femenins s’ho treballen igual que els masculins i es mereixen difusió.

Això ha comportat un increment en els ingressos econòmics de les jugadores? Algun dia es podran dedicar 100% a l’handbol?

Per molt que es puguin dedicar 100% a l’handbol, han de pensar en què passarà quan es retirin. Per això aquí tenim la Carrera Dual. Crec que és molt important no perdre mai de vista que això s’acaba. Per molt que puguin viure d’això mentre estan jugant, segur que no hauran pogut tenir suficients estalvis com per sobreviure després.

Per tant, totes les noies del KH-7 estudien o treballen?

Sí, així és.

Les noies comencen a jugar a handbol de més petites que abans?

Hem millorat molt en la quantitat de jugadores que comencen a jugar de ben petites. Al Balonmano Granollers tot va començar amb un equip Infantil femení que va anar creixent junt i va provocar que s’anessin creant equips cadets i júniors. Estava format per germanes de, filles de, mares de…Per sort, això ha anat canviant i amb el Torneig Coaliment tenim l’oportunitat d’engrescar el talent que hi ha a les escoles.

A la vista està el Mundial femení del 2021 que tindrà Granollers com una de les seus. Aquesta serà una oportunitat important a l’hora de mediatitzar l’handbol femení a casa nostra?

Sí, per això ja fa temps que amb la selecció espanyola -ell és el preparador físic- hem engegat el programa Objetivo 2021 i mensualment anem fent convocatòries per treballar amb les potencials jugadores que hi poden anar convocades. Tothom hi està molt implicat i a veure fins on podem arribar a nivell de repercussió.

Des del punt de vista esportiu, hi ha possibilitats que la selecció espanyola lluiti per les medalles?

La resta de seleccions també volen arribar el més amunt possible. Nosaltres allò que hem de fer és treballar per estar allà dalt.

La lliga espanyola també ha millorat el seu nivell?

Sí, ho ha fet. Però continuem estan lluny de la gran Divisió d’Honor Femenina que hi havia anys enrere.

L’Asobal tampoc és aquella que era.

Exacte. Estem en el mateix moment que l’Asobal i el nivell és superior ara que quan nosaltres vam pujar. Hi ha jugadores que estan tornant a Espanya i les joves promeses espanyoles ja no marxen tant a jugar a l’estranger. La nostra no és la millor lliga del món, però hi ha nivell i les jugadores hi poden fer carrera.

Quines són les lligues TOP a Europa ara mateix?

França, Hongria i Romania. Allà hi ha més quantitat d’equips de qualitat. França, per exemple, està molt professionalitzada. En el moment que tu tens una repercussió mediàtica important, els patrocinadors s’apropen. És un plaer veure un partit de la lliga francesa. Suposo que el fet que siguin pioners en aquest aspecte té a veure amb la seva cultura.

De moment sou l’únic equip català a la màxima categoria estatal, però l’Handbol Sant Quirze ara té l’oportunitat d’acompanyar-vos la temporada vinent.

A la Divisió d’Honor Plata hi ha molts equips catalans. I sí, poc a poc el nivell de l’handbol català està creixent. Hi ha moltes jugadores catalanes que estan jugant fora de Catalunya.

Després de l’edició de l’any passat de la Supercopa de Catalunya, algunes jugadores del KH-7 van escriure una carta per queixar-se que la final femenina no s’havia retransmès en directe per la televisió pública catalana, a diferència de la masculina.

Moltes vegades els mitjans de comunicació sou els ulls de la societat. I si aquesta no té l’opció d’assabentar-se d’una cosa per la ràdio, per la televisió o pels diaris segurament no sabrà ni que aquella cosa existeix. Els mitjans sou un grandíssim altaveu per donar visibilitat a tot allò important. I sense dubte, l’esport femení és noticia igual que l’esport masculí. Si vosaltres doneu so, imatge i text a l’esport femení, la societat tindrà més interès per ell.

Esteu contents del nombre de públic que teniu als partits de casa?

El problema és que el Palau d’Esports és molt gran (riu). Mires cap a dalt i sembla que no hi hagi ningú, però tenim més espectadors que molts d’altres equips de la nostra Lliga. El joc atractiu que estem fent està animant a la gent a venir i tenim un públic molt fidel.

Quina temporada ha fet la Judith Vizuete! Finalitzarà la temporada com a màxima golejadora de la competició -a falta d’una jornada, porta 174 gols en 25 partits-.

Considero que ha estat la seva millor temporada, però els gols no només són mèrit d’ella, sinó també del treball de l’equip. Alguns dels gols han estat des dels set metres i, d’altres, després d’una combinació amb la nostra pivot, la Kaba Gassama.