River Plate ja li hauria d’estar preparant un bust al museu del club a Juan Fernando Quintero. Un colombià, un jove futbolista que no va acabar de triomfar a Europa en la seva primera i curta etapa, convertit en heroi de la final més llarga i espectacular de la Copa Libertadores (3-1). Un golàs en la segona part de la pròrroga ha donat el títol més desitjat de la història a River, a l’equip del barri de La Plata de Buenos Aires, davant el seu etern rival de La Boca, un Boca Juniors que fins ben entrat el temps suplementari s’ha mantingut a ple rendiment.
Ningú s’esperava veure massa futbol. I si existien incrèduls que pensaven gaudir d’un partit alegre, amb oportunitats, força passades, futbolistes desequilibrants i idees brillants en les fases finals de joc hauran viscut dues hores d’un esport que en res s’assembla a l’habitual futbol exhibit a Europa. Si més no, qui més s’hi apropa és l’Atlètic de Madrid del Cholo Simeone, inspirat en la batalla argentina, encara que els matalassers disposen d’algun jugador estilitzat en tècnica i capacitat creativa.
La Súperfinal del Bernabéu no ha tingut ni dominador, ni homes que desprenguessin aura de líders. Molta intensitat, molts cops, molta passió entre dos equips que disputaven el partit de la seva vida i molt poques ganes de fer gaudir l’espectador neutral amb futbol ofensiu i plantejaments dissenyats per tancar el rival a l’àrea.
Ni River Plate ni Boca Juniors volien perdre. Era el seu principal leit motiv. I és que, qui perdés aquesta nit, ho lamentaria tota la vida i seria la burla del seu rival ciutadà durant els propers anys. Un duel per a la història que ha marcat les ordres tàctiques dels entrenadors, porucs, centrats en no concedir ni espais, ni pilotes dividides, pensant en mantenir segura la porteria pròpia abans que posar en perill la rival.
Moltes imprecisions i molt poc atreviment per part dels conjunts dirigits per Marcelo Gallardo i Guillermo Barros Schelotto, que s’han oblidat que l’objecte principal del joc anomenat futbol és rodó i s’anomena pilota. River, qui més l’ha volguda tenir, no ha arribat ni a 500 passades en els primers 90 minuts (la mitjana europea se situa cap a les 700. En el cas del Barça, entre 800 i 1.000).
Només després del primer gol de Darío Benedetto a tocar del descans -per obligació- i en la prórroga amb l’expulsió de Wilmar Barrios -per inèrcia-, River ha atacat amb decisió sobre la porteria de Boca Juniors. L’empat de Lucas Pratto, en la millor jugada del partit ideada per Palacios amb un exquisit toc de taló, mancant poc més de vint minuts, ha frenat les aspiracions de Boca, però ha tornat a fer baixar al fang un River que no volia arriscar. La segona groga de Barrios ha ensorrat els xeneizes i ha aixecat la moral dels gallinas, que només han hagut de prémer l’accelerador per endur-se, amb el golàs de Quintero i el 3-1 del Pity Martínez en el temps afegit, la tant desitjada Copa Libertadores.