No era un miratge. Ha arribat l’hora de la veritat i el Barça no hi és. Està fos el conjunt blaugrana i avui no ha pogut imposar-se a un equip clarament inferior però que ha sabut com jugar-li al colós català. Tampoc quan l’equip ha anat a per totes s’han frustrat els culers, incapaços de perforar la porteria de Lopes a l’últim quart d’hora de partit. Fins a vint-i-cinc vegades ha rematat el Barça però no ha pogut batre un equip jove però que ha sabut plantar-li cara al Barça de Messi.
Han tingut oportunistas els homes del Txingurri però la més clara ha caigut del cantó de l’Olimpique. Terrier ha estavellat una canonada al travesser després d’un toc suau però imprescindible de Ter Stegen per desviar el cuir. Han subsistit els culers al Groupama gràcies a les aturades de l’alemany i les transicions de Dembélé, descarat en el driblin però desencertat a la presa de decisions.
Només s’ha produït el toc d’esquella al minut 70. Valverde ha substituït el millor del Barça (Dembélé) i curiosament ha revifat el conjunt barcelonista. Ho ha intentat per activa i per passiva Luis Suárez, un home negat i frustrat però que mira de rebel·lar-se contra l’adversitat. L’ariet és una caricatura d’ell mateix i evidencia un problema físic important. El davanter centre titular del Barça porta dos gols en 22 partits a la màxima competició continental i més de tres anys sense anotar fora de casa a la Champions. Només una qüestió de galons ha permès que el charrúa acabés el partit avui a França per davant de Dembélé.
Però no és l’únic culpable el 9. No està el Barça en mode Champions, tampoc Messi, que continua sense estar al 100%. Rakitic i Busquets estan esfondrats l’invent no s’aguanta per enlloc, tampoc si prescindeixes d’Arturo Vidal i poses al seu lloc un tímid Sergi Roberto. El Barça no reacciona tot i haver entrat al tram vital de temporada. El Rhône ha estat testimoni que el Barça, a Lió, “rien de rien”.