Ahir podíem escoltar unes declaracions a EFE Deportes de la jugadora colombiana Carolina Arbeláez, del Deportivo Abanca, en las que titllava de masclista la decisió de la RFEF de reemprendre els entrenaments per a la competició de futbol professional masculines, La Liga Santander i La Liga SmartBank, però suspenent La Liga Iberdrola i La Liga Reto, les femenines.
A priori es podria pensar en una decisió on la paritat no ha estat contemplada. Però si mirem altres esports, trobem que, La Liga Endesa, de bàsquet, ha tornat als entrenaments individuals per decidir, d’aquí a finals de maig, si es fa una fase final només amb 12 equips. La Federació Espanyola de Patinatge, per la seva banda, ha donat per finalitzada la OK Liga. Per la seva part, la Liga Sacyr ASOBAL també va finalitzar el passat 4 de maig.
El fet aquí és veure, a vegades, les coses una mica més enllà.
Tenint en compte l’estudi que va elaborar la consultora PricewaterhouseCoopers la temporada 2016-2017, pel qual el futbol professional, és a dir, el masculí, tenia una facturació equivalent al 1,37% del PIB espanyol, no és d’extranyar que les decisions no es prenguin només en base a una desigualtat de gènere, sinó a un interès econòmic per part de la Federació, dels contractes de drets televisius i del propi govern a través del Consell General de l’Esport.
És evident que trobem un greuge comparatiu entre les competicions masculina i femenina, però, en aquest cas, també trobem un greuge comparatiu entre les diferents disciplines esportives, sense tenir en compte el gènere de la mateixa.
¿Per què ha de retornar La Liga Santander i no La Liga Iberdrola, tenint en compte que aquesta temporada s’ha creat el primer conveni colectiu que reconeix a les futbolistes com a professionals? ¿Per què just aquest any, que molts equips femenins han omplert els estadis dels nostres ídols?
Les mateixes preguntes es podria fer un jugador d’handbol. I és aquí, un cop més, on no prima l’esport com a tal, prima l’economia, l’expectació que genera i la distracció de la societat envers aquell esport. En aquest cas, personalment, no crec que tingui res a veure amb el gènere, ni amb el menyspreu cap al futbol femení en concret. En aquest cas, es demostra el menyspreu cap a l’esport en general, ja que, així ho ha volgut i demostrat la societat durant tots aquests anys. L’esport rei, no és ni tan sols el futbol, és La Liga Santander.