Per alguns aficionats del Barça que s’han desplaçat a Budapest ha estat el primer partit de l’equip femení. Una prova que la primera final de la Lliga de Campions obtinguda per les blaugrana ha despertat l’interès de les persones que, fins a dia d’avui, només col·locaven els èxits del club en el terreny masculí. Fa anys que la secció femenina està professionalitzada i que les culers acumulen títols, com 4 Lligues i 6 Copes de la Reina, però ha estat necessari avançar en la competició europea per demostrar, a qui encara no n’estava convençut, que elles també juguen a futbol. I, sobretot, que elles també tenen la qualitat suficient per aspirar a ser el millor equip d’Europa.
Les sensacions eren bones i la il·lusió per portar l’orelluda al museu del Barça molt gran. Per molts seguidors era el bri d’esperança al qual s’havien aferrat després de la desfeta a Liverpool. Tot i així, fins i tot a les grades del Ferencváros Stadium, l’Olympique de Lió partia de favorit. El públic culer es feia veure, però les aclamacions més sonores se les emportaven les lioneses, especialment Dzsenifer Marozsan, nascuda a Hongria, i Ada Hegerberg, guanyadora de la Pilota d’Or.
Finalment, l’experiència s’ha imposat per vèncer un equip blaugrana valent que ha encarat el partit més important, fins ara, fidel al seu joc i a la seva identitat. Les franceses són les merescudes campiones. La superioritat de l’equip lionès és inqüestionable. La potència física i la tècnica individual de cadascuna de les seves jugadores fa que l’Olympique, en conjunt, sigui infal·lible. La contundència de Renard, la velocitat de van den Sanden i Le Sommer i l’efectivitat d’Ada Hegerberg són les principals claus que han permès que les lioneses s’hagin endut la quarta Lliga de Campions consecutiva.
Les vibracions positives que havien regnat durant els darrers dies s’han esvaït en un obrir i tancar d’ulls. L’Olympique havia sortit al camp amb la fermesa de defensar fins l’últim minut la seva condició de potència europea. Reynald Pedros havia fet la feina i tenia el conjunt blaugrana ben estudiat. El Barça està acostumat a tenir la pilota per plantar-se a l’àrea a través de les triangulacions amb el mig camp. Però les lioneses no han permès cap concessió. Les franceses només han necessitat la primera mitja hora per deixar les culers atònites amb el gol de Marozsán i el hat-trick de Hegerberg.
El dia no ha anat com als culers els hagués agradat. De fet, poc s’esperava tanta autoritat de l’Olympique. Tot i així, és bo sentir orgull. Pel Barça, disputar la final de Budapest ha estat el resultat de tot un seguit d’anys treballant i evolucionant en la competició europea. Aquesta temporada les blaugrana han saltat un mur que fins ara se’ls havia resistit i el repte que esperava a l’altra banda era molt complicat. No s’han emportat el trofeu, però han escrit una pàgina nova a la història del club, s’han endut una vivència que els permetrà madurar per ser més grans i han captat noves mirades que les situen en un dels referents del continent. “La final és només el principi”, reclama l’autocar que ha traslladat l’expedició blaugrana pels carrers de Budapest. Creiem-ho entre tots i totes en les properes temporades. En tots els partits. I que així sigui.